Avui he après que hi ha una semàntica femenina i una semàntica masculina. La cosa ha anat com segueix. Servidor m’estava tocant els papers en el Departament i sento la Maira que diu: “Hi ha unes feines que em vull treure del damunt”. Jo que la forado amb els ulls i penso: “Ja sé què vol dir, però si aquesta frase la digués jo, voldria dir una altra cosa”. I és que l’enunciat de marres, en boca d’una dona, significa ‘faré les feines’, i en boca d’un home significa tot el contrari, o sia, ‘no faré les feines’.
¿Oi que és curiós? La frase canvia de significat segons el sexe del locutor. ¿Qui ho va dir, que les oracions no tenen gènere? Massa que en tenen!
2 comentaris:
Sí que és curiós, sí!
De totes maneres, trobo que els catalans cada vegada més parlem d'una manera ben estranya. Treure's les feines del damunt", uf!
En temps de crisi rampant i amb un 18% d'atur a Catalunya (una mitjana del 10% a Europa) sona estrany, sí.
Publica un comentari a l'entrada