El cap de setmana llarg de la castanyada vam ser a Mallorca. Una mena de viatge de fi de curs amb els alumnes del nivell D de català que van tenir la paciència d’aguantar-me. Dilluns al matí fèiem la cercavila per Palma i vaig trobar, per atzar, Fine books and maps (carrer Morey, 7, darrere la catedral). Sembla que és el basar de llibre anglès d’antiquari més gran de l’Europa continental. En Jordi Llavina n’havia escrit un elogi emocionat i em feia gola visitar-la. Però just d’entrar-hi me’n van fer fora. La cosa va anar així.
El propietari de la llibreria, un senyor entrat a l’edat de respecte, se m'acosta i em demana què busco, en anglès. Li responc, també en anglès, que només vull donar un cop d’ull. Llavors em convida a parlar espanyol. (¿Tan mal d’orella fa el meu anglès?) Li faig saber que no parlo espanyol i m’ofereixo a conversar en anglès o català. Però es veu que la meva proferta de bilingüisme no li agrada gota, perquè el paio s’encén i comença a dir pestes del català, de Catalunya i dels catalans. M’engega que el català és una llengua que no serveix per anar pel món. Servidor li dic que les du girades de peu –You’re wrong–, intento explicar-li que el català és global perquè és una llengua Google... però ell ha posat la cinquena i no em deixa parlar.
Ara m’acusa de pertànyer a un poble fanatitzat i ple d’odi –You hate Spain!– perquè, quan la selecció espanyola de futbol juga amb una altra selecció, els catalans ens alegrem si els espanyols perden. Jo no entenc que celebrar la victòria dels uns sigui fanatisme, i en canvi celebrar la dels altres no. Provo de dir-li que aquests sentiments són fills de la història i que entendre’ls és el mateix que respectar-los.
Però l’home no em dóna opció d’argumentar, perquè ja està deplorant que a les oficines de turisme de les Balears els pobres turistes s’ho troben tot en català. Cosa que no és certa, perquè les oficines de turisme balears atenen els turistes en un grapat de llengües, comme il faut, entre elles el català; i es veu que és això el que li molesta: el senyor troba que el català no hi hauria de ser, perquè la presència d’aquesta llengua és ofensiva.
Barrino com es deu dir “prejudici” en anglès, però la paraula no em surt, i com que el quídam no atura la filípica començo a tenir-me per expulsat i vaig lliscant cap a fora. Quan sóc al carrer, l’home proclama, solemne i espanyol: “Bienvenidos es una palabra que no existe en catalán”. El senyor no es tem que està projectant sobre uns altres una tatxa pròpia.
De tota manera, ¿em permeteu un consell? No sigueu ases com jo. Si aquest sant baró vol que li parleu en espanyol, feu-li el plaer: digueu-li quatre coses en la llengua de Vargas Llosa. Pagueu el peatge i entreu a furonejar. La llibreria s’ho val.
15 comentaris:
Sembal com si l'home hagués estat esperant que entrés una víctima per deixar anar tota la mala llet qeu duia acumulada. Una manera si més no curiosa de portar un negoci.
Ara mateix se m'ocorren unes quantes frases en castellà que li hauries pogur dir per fer-lo content.
T'anava a dir com en Salvador, més que res perquè alguns conservem el costum de renegar en castellà, que fa més lleig. Quilvaparí! :(
Quin malparit! Aquest home és un impresentable que es mereix que ningú li compri un sol llibre. No raonen, tenen odi i l'escupen a la primera que poden. Són gent irracional.
I no li vas demanar el llibre de reclamacions?
És evident que treballar en una llibreria fantàstica no és sinònim de tenir un mínim de cultura. O potser vol dir que la cultura ja no serveix o no ha servit mai per ésser una persona respectuosa i amb amplitud de mires.
Es fa estrany que un tipus com aquest, visqui i es mogui pel món de la cultura, amb la intransigència que es gasta.
Et podies haver passat al llatí...
Quines coses que passen pel món. Rodejat de tanta cultura i renegar de la llengua de la seva terra. Les llengües serviran més o menys per anar pel món, però és evident que hi ha gent que no sap anar-hi.
Quan vagi a Palma m'hi passaré. Segur que hi trobo molts diccionaris de català. Potser fins i tot me'ls regala.
Això em confirma una teoria que feia tamps que barrinava: es pot ser l'amo d'una llibreria i ser idiota. Confirmat.
Salvador, ben xafat: semblava que m'esperava per esbravar-se.
Clídice, jo ja no me'n recordo, de flastomar en castellà.
Albert, aquest home no es mereix vendre cap llibre... però nosaltres ens mereixem poder comprar molts dels llibres que té.
Anònim, quan et fan fora d'aquesta manera, i després d'entomar el xàfec, un només vol deixar-ho enrere, això. Ni hi penses, en el llibre de reclamacions.
Ramon, sí, fa molt estrany entrar en un establiment on un li pressuposa, al propietari, sensibilitat i una gran cultura... i sentir-te com si haguessis caigut en una tertúlia d'Intereconomia!
Puigmalet, vas bé: passa-t'hi, quan vagis a Palma, que xalaràs. No vull que això que m'ha passat desincentivi ningú d'anar-hi. Al contrari: ni que m'hagi de disfressar, jo hi tornaré i grufaré a les quatre plantes que té la llibreria.
David, i tant: confirmat. Tenir una llibreria (per espectacular que sigui) no és credencial de res.
què trist! I quin mal moment... Aquest home et recordarà? Em sembla que et seria fàcil trobar voluntaris per entretenir-lo mentre tu gaudeixes de la llibreria tal com no vas poder fer. M'ho he passat pipa llegint-te (tot i que l'experiència fos desagradable) i la frase final m'ha emocionat :)
Una carta en anglès, breu, de quatre ratlles, per exposar-li el què no et va deixar...? Només és una idea. Si vaig a Mallorca, quan entri, li demanaré permís en anglès: "m'han dit que només pot passar qui parli espanyol, només per solidaritat amb qui va ser tan maltractat li parlaré en anglès, que suposo que és una llengua que vostè estima, com jo estimo la meva llengua, -i també el castellà encara que no s'ho cregui, que defensar una no vol dir odiar l'altra-"
Sandra, em sembla una idea excel·lent. Redactaré la carta, i li faré saber a aquest senyor que no se m'han passat les ganes de visitar la seva llibreria. Gràcies!
Em sorprèn i em preocupa que ningú no haja escrit als comentaris l'adjectiu que millor defineix aquest home. La gent amb aquests prejudicis està ben definida als diccionaris d'anglès, espanyol i català: racista. La discriminació per ús de la llengua pròpia no és diferent de la discriminació per tenir un color de pell.
Tens raó, Josep. Sovint ens estalviem de dir l'adjectiu adequat perquè ens fa l'efecte que és massa gruixut. Això ens passa a nosaltres, però no als nostres enemics. La gent com nosaltres (vull dir, els qui mirem de viure amb normalitat com a catalans)fem un esforç tan constant de serenitat i de civilitat, que la frontera que separa l'educació de la feblesa es difumina.
Quina sort que tens de tenir tant bon caràcter! Jo em vaig trobar amb un carallot d'una cadena de botigues de joguines que me la va muntar pel mateix i,bé,només de pensar que hi havien càmeres de seguretat i que el meu pronto pot haver passat a la posteritat...Ara bé,t'asseguro que aquell tros de tifa s'ho pensa dues vegades abans de tornar-hi.
Com a estranger (s'em perdoni el teclat italià) m'ha agradat sobretot l'ùltim paràgraf. Aquesta actitud de "resistència intel.ligent" dels catalans que es concreta en actuar més o menys d'aquesta manera: lluitaré sempre per la meva llengua, però en ocasions no deixaré de ser pragmàtic i evitaré perdre massa temps amb els imbècils. Es una de les claus de la supervivència del vostre idioma i de la vostra cultura...
Publica un comentari a l'entrada