dilluns, 14 de novembre de 2011

Enric Casasses i Blanca Llum Vidal a Llavaneres

La Nit de Poesia i Jazz de Llavaneres ja està en solfa. La cosa serà el divendres 25 de novembre, a les deu del vespre, a la Cava del Casal de Llavaneres (av. Catalunya, 56 ). És el tercer any que la fem i n’estem satisfets. Recitaran Enric Casasses i Blanca Llum Vidal, tots dos de Barcelona: veterania i saba nova. El jazz anirà a càrrec de Coast to coast, un trio format per Pep Rius (contrabaix), Ivò Oller (trompeta) i Leo Tejedor (guitarra) –són molt bons! I en acabat, sopar comunitari al Casal –qui vulgui ser-hi, ho deixi escrit aquí mateix, sisplau.

L’Enric Casasses necessita poca presentació: és un actiu poètic des del 1972, quan va publicar el primer recull de versos a Menorca, i d’aleshores ençà no ha parat. No ha parat de publicar, vull dir (poesia, teatre, traducció), però sí de voltar món, perquè el 1997, després de fer el Rodi-Roda, va tornar a Barcelona. La poesia de Casasses és la llengua en erupció, perquè la fa servir tota; el barceloní és drapaire i orfebre a la vegada, emotiu i pensamenter, xarbotant i tempestós. La tradició literària en què s’inscriu és vastíssima, perquè navega –com J. V. Foix– dels trobadors al surrealisme i més ençà també.

La Blanca Llum és la novetat. Amb vint-i-cinc anys i dos poemaris publicats (La cabra que hi havia i Nosaltres i tu), ja és més que una promesa. La seva poesia és inclassificable, però potser li escauen aquests mots de Bartra: “sembla una fada folla xisclant en un bosc de ferro”. Les arrels malloquines, el coneixement del vocabulari de les muntanyes de Catalunya i de Mallorca, bufen a favor seu. Blanca Llum fa una poesia que és com un foc que crema llenya tendra, uns versos que encomanen l’alegria de viure i arrelen en els morts més frondosos de la literatura universal. No sabria dir-ne gaire més: veniu a escoltar-la.

2 comentaris:

Gemma Sara ha dit...

Té molt bona pinta aquest espectacle. M'agrada veure recitar Casasses (bé, l'he vist un parell de cops) i he llegit alguna cosa de la Blanca Llum Vidal (a l'antologia Pedra Foguera). No hi podré anar però que vagi molt bé!

Anònim ha dit...

Ostres, això no m'ho penso perdre!!!
Compteu amb mi!!
Rosó