dijous, 24 de novembre de 2011

Cròniques rurals


L’editorial Barcino acaba de publicar Cròniques rurals, de Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras. És el segon volum de la Col·lecció Museu Vida Rural i recull el testimoni de vint personalitats del nostre país, que escandallen la seva memòria rural i reivindiquen els valors de la vida del camp. És, doncs, un llibre “essencialment poètic i radicalment polític”, com diuen els autors. Hi surten Ponç Pons, Sílvia Alcàntara, Roger Mas, Roser Capdevila, Carme Ruscalleda, Josep Piera, Joan Margarit, Araceli Segarra, Lluís Foix i altres.

L’Albert Carreras n’ha fet un vídeo promocional que fa molt de goig -aquí el veureu millor- i val la pena dedicar-li els cinc minuts que dura. La cosa convida a reflexionar sobre l’impacte que el medi rural ha tingut en les nostres vides i a fer una projecció de futur. A mi, si m’ho permeteu, la ruralitat m’ha marcat poderosament: els avis i uns quants oncles eren pagesos, i la mare sempre era pel bosc, replegant una cosa o altra; i davant de casa teníem l’hort, amb la poralla (que és com en diuen de l’aviram en alguns topants del Pallars Sobirà) i els conills; aquell espai va ser el refugi de la meva infantesa. I vaig ser a temps de veure el matxo que se’n duia l’avi cap al tros, els peus descalços que penjaven del carro. Vull dir que, gràcies a aquest bagatge, sé de què és fet el meu país i per tant sé el que vull, perquè ho he viscut i ho he perdut, però no de manera irreversible. Ho puc refer.