diumenge, 25 de setembre de 2011

Montilla ofèn els unionistes catalans



L’expresident José Montilla va dir moltes coses, abans-d’ahir, a la seu d’Òmnium a Manresa. Va dir veritats i mentides, obvietats i vaguetats, i va fer consideracions molt discutibles, com no podia ser altrament. Va esgrimir uns mots-clixé que fan part del disc ratllat del PSC des de fa un parell d’anys, que repeteixen com lloros per veure si el missatge qualla i la gent agafa por, perquè la por paralitza i això és precisament el que busca el PSC. Són unes paraules que em molesten especialment perquè van més enllà de la lliure expressió d'idees polítiques: són una amenaça inadmissible.

Montilla va dir –extrec la cita literal del blog de Miquel Iceta– que “més adeptes a la independència no ens acosta a la pròpia independència sinó que ens acosta més al risc de fractura”. Aquesta oració conté dues falsedats: en primer lloc, és un fet que l’increment dels partidaris de la independència sí que ens acosta a la independència; en segon lloc, és fals que això susciti un risc de fractura social. Ambdues afirmacions són inacceptables: la primera, perquè només es pot sostenir si s’entén que per als catalans no hi ha ni hi haurà democràcia; la segona, perquè és una falta de respecte cap als unionistes catalans.

Vejam si ens entenem. Els catalans unionistes són persones que defensen una posició legítima i mereixen el màxim respecte exactament el mateix que mereixem els independentistes. El unionistes catalans són demòcrates civilitzats i educats que van a la feina –si en tenen– i es passegen pel carrer sense buscar brega amb els catalans que tenim una lleialtat nacional distinta de la seva. Ells són així ara, que viuen en una Catalunya dependent d’Espanya, i continuaran sent així quan visquin en una Catalunya Estat independent. Suposar que reaccionaran amb violència davant la decisió democràtica d’una majoria de catalans és insultar-los.

¿Com pot pretendre el PSC de retenir o guanyar els vots dels unionistes si els tracta com uns infants rebecs incapaços de viure en democràcia? Un partit socialista i democràtic hauria de saber –i saber dir– que el risc de fractura social no prové de la dependència o de la independència de Catalunya, sinó de la pobresa, de l’atur, del mal funcionament de l’ascensor social i de la manca d’expectatives laborals dels més humils. El PSC, ves per on, gasta un discurs que posa el nacionalisme espanyol per sobre de tota altra consideració. Gràcies, ja ho sabíem. Però ofendre la dignitat dels seus votants no sembla la millor manera de mantenir els vots.

4 comentaris:

Granollacs ha dit...

Espectacular apunt! Impossible expressar-ho millor...

Anònim ha dit...

Ucronies a @pasabadell: http://ves.cat/aS6x

Salut, sort i independència!!*!!

Joan Calsapeu ha dit...

Granollacs, PAS Sabadell, gràcies! Tots plegats n'hem après molt, aquests últims anys: hem après a ser nets i clars, i a desemmascarar els obscurs i els mentiders. Per això -també per això- guanyarem.

Rafael ha dit...

Completament d'acord amb el teu plantejament