dimecres, 7 de setembre de 2011

Comprendre és més que entendre



Comprendre és més que entendre. És copsar les raons del sentiment i els sentiments de la raó. És una empatia real, una pau compartida, una acceptació de l’altre.

Ells, ni ens entenen ni ens comprenen, ni fan comptes posar-s’hi. Fer-ho implicaria replantejar-se de dalt a baix, tornar a explicar-ho tot d’una altra manera, admetre que no han crescut bé i demanar perdó. No ho faran mai, això. La seva genètica es descodificaria: farien l'ull, rebentarien en una implosió nuclear i es desintegrarien.

Des de tots els punts de vista, l’autisme els surt més a compte. És una sordesa que neix del fons de l’ànima i mor contra nosaltres, com un terrorista suïcida que sobreviu i hi torna un pic i un altre, amb aquella fe. Vosaltres no ho sé, però jo em decanto i me’n vaig.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Fa un cert temps que ja no m'interessa que ens entenguin. El que hem de fer és deixar-ho córrer i prou, marxar. Em preocupa més la síndrome d'Estocolm que veig entre els d'aquesta banda, sobretot els instal·lats en això de la "ciutadania del món". I és que em sembla xocant veure la seva defensa aferrissada de pobles instal·lats a les antípodes (que si els coneguessin quedarien garratibats) i el menyspreu cap a allò que els correspon. Sense adonar-se'n que sinó aprecies allò que et pertany vol dir que ets incapaç de comprendre a un altre que sí que ho faci, sigui aquí o Papúa Nova Guinea.

Estic convençuda que si aquí ho tinguéssim clar, ja faria molts dies que seríem "fora".

Joan Calsapeu ha dit...

Els "ciutadans del món" de Catalunya han fet el cim de l'estupidesa. Són cecs, perquè no veuen la injustícia que hi ha a ca seva. Són ignorants, perquè desconeixen la història del país on viuen. Són curts com un escala de collir maduixes, perquè no saben interpretar les formes d'opressió que tenen a tocar. Són insolidaris, per tal com miren lluny per no haver de fer costat als qui pateixen a prop. No entenen, ni comprenen, ni es comprometen, ni es fan càrrec de les seves responsabilitats immediates.

El pitjor que li pot passar a un pare, o a una mare, és tenir un fill ciutadà del món.