Trobo, per atzar, unes paraules que Sant Agustí adreça a Déu, però sembla talment que parli de la poesia. Són aquestes: “Sero te amavi, pulchritudo tam antiqua et tam nova, sero te amavi! Et ecce intus eras et ego foris”. (‘Tard vaig amar-vos, beutat tan antiga i tan nova, tard vaig amar-vos! I heus aquí que Vós éreu dintre meu i jo fora’).Servidor també vaig arribar tard a la poesia, i també vaig trigar a estimar-la. Un dia vaig tenir una revelació: ella era dins meu i era jo qui vivia defora. Però abans que pogués treure profit de la descoberta, les circumstàncies de la vida van forçar una nova disposició dels elements: la poesia fora de mi, i jo també, fent companyia a un animal de companyia que de tanta gana que li faig passar m'abandona.
3 comentaris:
potser només cal trobar el llenguatge adient, no tot allò que rima és poema
És que la rima fonètica a final de vers mai m'ha tret la son. M'interessen més altres rimes. Per exemple rimar amb tu, Clídice.
Jo sóc de les que també em vaig endinsar més tard dins la poesia, i si un poema és bell, no és important si rima o no.
Em permeto citar un vers de William Wordswoth que diu així:
"Malgrat res ens pugui retornar l'hora de l'esplendor a l'herba, a la glòria de les flors, no hem pas d'afligir-nos, perquè la bellesa sempre romandrà en el record"
Publica un comentari a l'entrada