diumenge, 19 de setembre de 2010

Kairós

El grec clàssic coneix la paraula kairós, que significa ‘ocasió propícia, moment oportú o favorable’. A l'Ètica a Nicòman, Aristòtil precisa el sema del mot i l’interpreta com el bé en el temps, o sia, el bé fet quan toca i pertoca, ni massa aviat ni massa tard. El català no ha generat una paraula equivalent, però faríem bé de retenir el concepte, perquè el kairós és cabdal en medicina i en política, per exemple.

Així, si ara Joan Laporta, López Tena, Joan Carretero i Rut Carandell pensessin en termes de kairós, s’afanyarien a fer coalició per al 28N. Perquè l’ocasió és propícia, perquè el moment és oportú. Perquè, anant cadascú pel seu vent, desenes de milers de vots aniran a l’erm. Perquè, si ara deceben tanta gent, el procés d’independència s’alentirà i potser s’estancarà i tot. Perquè l’entusiasme és com la flor d'un cactus, efímera, i s’ha de córrer per pol·linitzar-la.

Si Aristòtil fos català i coetani nostre, em sembla que els faria una bona estirada d’orelles a tots plegats i potser rondinaria: kairós, kairós!

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Molt em temo que alguns d'aquests que esmentes no passarien la "prova del cotó" :( crec que la cosa va per més lluny del que molts preveuen. La llavor ja està plantada, només cal trobar les persones adequades. Diguem que hem d'anar mirant els ídols per veure si els peus són de bronze i no de fang, ara ja no ve d'un any.

Anònim ha dit...

eps ! no és pas en dimecres la contesa electoral...

Joan Calsapeu ha dit...

Ui, no sé en què devia pensar! Vull dir 28N, esclar. Perdó. Ja ho he esmenat. Gràcies.

carme ha dit...

No hi ha res més car que una oportunitat perduda (H. Jackson Brown)
I aquestes properes eleccions, considero que són una gran oportunitat. Més enllà de que no s'hagi pogut fer una coalició unitaria, per les raons que siguin, segurament moltes d'elles no gaire legítimes, si tots ens esforcèssim a saber realment qué està passant, quins són els perill reals que ens amenaçan de plé, i explicar-ho fos una prioritat, segurament hi hauria molta més gent que votaria a un partit independèntista, i no importa tant qui fos l'escollit. Crec sincerament que quanta més informació "vàlida" es donés a conèixer més independentistes irreductibles ens tornariem tots. I crec això no perquè sigui optimista, si no que els arguments són de tant pes, en realitat d'un pes tant gran que fa feredar. Carme

Joan Calsapeu ha dit...

Els arguments són abundantíssims, i les dades que ens conviden a la independència, contundents i esfereïdores. El Cercle Català de Negocis acaba de publicar un vídeo en el seu web que presenta una mala fi de dades escruixidores, demolidores, definitives. Qui les coneix, tria independència; qui les desconeix, potser no: l'espanyolisme català és cosa d'indocumentats.

Trobareu el vídeo al quadre de la dreta, dins "Vídeos de presentació del CCN", amb el títol "Empresaris per l'Estat propi".

Salutacions.