Kairós

El grec clàssic coneix la paraula kairós, que significa ‘ocasió propícia, moment oportú o favorable’. A l'Ètica a Nicòman, Aristòtil precisa el sema del mot i l’interpreta com el bé en el temps, o sia, el bé fet quan toca i pertoca, ni massa aviat ni massa tard. El català no ha generat una paraula equivalent, però faríem bé de retenir el concepte, perquè el kairós és cabdal en medicina i en política, per exemple.

Així, si ara Joan Laporta, López Tena, Joan Carretero i Rut Carandell pensessin en termes de kairós, s’afanyarien a fer coalició per al 28N. Perquè l’ocasió és propícia, perquè el moment és oportú. Perquè, anant cadascú pel seu vent, desenes de milers de vots aniran a l’erm. Perquè, si ara deceben tanta gent, el procés d’independència s’alentirà i potser s’estancarà i tot. Perquè l’entusiasme és com la flor d'un cactus, efímera, i s’ha de córrer per pol·linitzar-la.

Si Aristòtil fos català i coetani nostre, em sembla que els faria una bona estirada d’orelles a tots plegats i potser rondinaria: kairós, kairós!