diumenge, 26 de setembre de 2010

Fragilitat

Grapes por ScarecrowPirate

El raïm de ca la mare s’ha fet malbé. S’ha podrit sense rovellar-se, ignorant tots els símptomes que delaten el rosec del míldiu, l’oïdi o la blima; sense que l’esforç de sulfatar i ensofrar hagi servit de res. Possiblement les parres s’han ressentit d’un setembre una mica massa plujós, com si s’haguessin constipat per un excés d’humitat a l’aire i la podridura no fos sinó la mucositat que no para de rajar i la calipàndria fes presa de tots els gotims, xinglons i carralls. Per ventura les parres són velles i estan cansades.

Com nosaltres. Com jo, que també estic constipat i els ossos em pesen i el cansament em balda. Que torno a casa i m’estiro en el sofà tan llarg com sóc perquè la parra no m’aguanta i el nas em va a raig i diria que m’he podrit abans de rovellar-me i plou i fa fred i és massa tard. Com un bagot oblidat a la vinya.

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

ja se sap, massa aigua fa malbé el vi

Clidice ha dit...

vaja! tothom està igual, no sé si fer profilaxi :( cuida't i no et rovellis que ets massa jove :)

Jordi ha dit...

Joan, de tant en tant els teus lectors et tolerarem aquestes concessions a la literatura, però no et pensis que et deixarem plegar d'escriure.
Per canviar-te l'ànim, o per refermar-te'l, et copio aquí un poema d'Íbic en la traducció que en dóna Jordi Cornudella, en comentar-lo d'una manera profunda, vivíssima i d'acord amb la tradició dels lírics grecs arcaics per a nosaltres, al seu llibre "Les bones companyies" (subtítol: "Poetes i poemes"), que jo et (i us) recomano ferventment.
És afm. virtual d'aquest blog,
Jordi


És a la primavera quan floreixen
els codonyers que reguen els corrents
dels rius, allà a l'immaculat
Hort de les Verges, i els raïms
que creixen sota l'ombra
dels pàmpols nous: amb mi, en canvi, Eros
no té repòs en cap estació,
sinó que com el Bòreas de Tràcia
que inflamen els llampecs,
precipitant-se del costat de Cipris,
ple d'àrides follies, fosc, impàvid,
amb violència, de soca-rel,
m'arrenca el cor.

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

El bagot té un sentit: alimenta els ocells. I tu des del teu refredat al sofà dónes aliment als teus lectors.

Joan Calsapeu ha dit...

Jesús, excés per excés, que sigui de vi!

Clídice, aaaaatxim!

Jordi, caram!, al bo de l'Íbic li passa com a mi. El buscaré, perquè les ànimes bessones s'han d'anar a cercar. Sí que m'has aixecat l'ànim, sí. Gràcies. Per cert, que en Jordi Cornudella, a més de traduir molt bé, és un bon poeta: fa un parell d'anys el vaig sentir recitar al Poesia i + de Caldes.

Sandra, em faràs sortir els colors. La meva escriptura és una menja humil, que no atipa. ¿Saps que la teva finestra a la xarxa s'ha convertit en un dels meus blogs de referència?

Una abraçada a tots.