El raïm de ca la mare s’ha fet malbé. S’ha podrit sense rovellar-se, ignorant tots els símptomes que delaten el rosec del míldiu, l’oïdi o la blima; sense que l’esforç de sulfatar i ensofrar hagi servit de res. Possiblement les parres s’han ressentit d’un setembre una mica massa plujós, com si s’haguessin constipat per un excés d’humitat a l’aire i la podridura no fos sinó la mucositat que no para de rajar i la calipàndria fes presa de tots els gotims, xinglons i carralls. Per ventura les parres són velles i estan cansades.
Com nosaltres. Com jo, que també estic constipat i els ossos em pesen i el cansament em balda. Que torno a casa i m’estiro en el sofà tan llarg com sóc perquè la parra no m’aguanta i el nas em va a raig i diria que m’he podrit abans de rovellar-me i plou i fa fred i és massa tard. Com un bagot oblidat a la vinya.
5 comentaris:
ja se sap, massa aigua fa malbé el vi
vaja! tothom està igual, no sé si fer profilaxi :( cuida't i no et rovellis que ets massa jove :)
Joan, de tant en tant els teus lectors et tolerarem aquestes concessions a la literatura, però no et pensis que et deixarem plegar d'escriure.
Per canviar-te l'ànim, o per refermar-te'l, et copio aquí un poema d'Íbic en la traducció que en dóna Jordi Cornudella, en comentar-lo d'una manera profunda, vivíssima i d'acord amb la tradició dels lírics grecs arcaics per a nosaltres, al seu llibre "Les bones companyies" (subtítol: "Poetes i poemes"), que jo et (i us) recomano ferventment.
És afm. virtual d'aquest blog,
Jordi
És a la primavera quan floreixen
els codonyers que reguen els corrents
dels rius, allà a l'immaculat
Hort de les Verges, i els raïms
que creixen sota l'ombra
dels pàmpols nous: amb mi, en canvi, Eros
no té repòs en cap estació,
sinó que com el Bòreas de Tràcia
que inflamen els llampecs,
precipitant-se del costat de Cipris,
ple d'àrides follies, fosc, impàvid,
amb violència, de soca-rel,
m'arrenca el cor.
El bagot té un sentit: alimenta els ocells. I tu des del teu refredat al sofà dónes aliment als teus lectors.
Jesús, excés per excés, que sigui de vi!
Clídice, aaaaatxim!
Jordi, caram!, al bo de l'Íbic li passa com a mi. El buscaré, perquè les ànimes bessones s'han d'anar a cercar. Sí que m'has aixecat l'ànim, sí. Gràcies. Per cert, que en Jordi Cornudella, a més de traduir molt bé, és un bon poeta: fa un parell d'anys el vaig sentir recitar al Poesia i + de Caldes.
Sandra, em faràs sortir els colors. La meva escriptura és una menja humil, que no atipa. ¿Saps que la teva finestra a la xarxa s'ha convertit en un dels meus blogs de referència?
Una abraçada a tots.
Publica un comentari a l'entrada