Ahir, les nostres filles van fer saber a tothom que tenen la ferma decisió de créixer en una Catalunya (en uns Països Catalans) lliure. Ho han escrit amb lletres de colors i han passejat la seva determinació pels carrers de Barcelona. Elles no ho dubten gens: seran catalanes lliures. Només pel fet de dir-ho i pintar-ho, ja ho són una mica. Són la Carlota, la Irene, la Mariona, la Joana, l'Eulàlia, l'Aitana, la Queralt, i l'homenet de la colla, l'Andreu.
diumenge, 12 de setembre del 2010
Creixeran en una terra lliure
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Aquesta és l'esperança que tenim tots, petits i grans: tenir una Catalunya lliure!
I, com a catalana, sempre tinc present el memorable discurs que va fer el mestre Pau Casals a Les Nacions Unides, l'ocubre del 1971. Diu així. "Deixeu-me que us digui una cosa: sóc català.Actualment, Catalunya és una província d'Espanya.
Però, qu``e va ser Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré per què: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra.
Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya, al segle XI, es van trobar en una ciutat de França, que aleshores era catalana, per a parlar de pau. Al segle XI! Pau en el món i en contra de les guerres, la inhumanitat de els guerres. Això era Catalunya.
Estic tan content, tan emocionat d'estar aquí amb vosaltres... "
llàstima que no les vaig veure, és una pancarta magnífica! :)
Un lema molt bo.
Dependrà de nosaltres...
Des del mar...
onatge
La imatge és molt tendra!! Jo, però, Joan, sóc menys optimista!!
Publica un comentari a l'entrada