Avui els alumnes de secundària fan vaga (bé, la fan els marrecs de segon cicle d’ESO i els sagals de batxillerat, els que volen fer-ne) i han omplert el centre de cartellets amb consignes (en les quals, com és lògic, la bona voluntat es tenyeix de colors feréstecs i es presenta amb esgarips poc matisats). No passa res. Ja se sap que la demagògia és el llenguatge natural dels adolescents. Això rai, que no és problema. El paper galdós el fan els grans, que continuen abonats al discurseig simple i capciós a pesar dels molts anys que fa que estan en el món.
Una de les consignes m’ha cridat especialment l’atenció: “Amb els peus freds no es pot pensar”. També hi havia aquesta altra variant: “Amb els peus freds no es pensa bé”. I és que les restriccions també han arribat a la calefacció. Però el plany m’ha fet somriure, perquè falta clamorosament a la veritat, que és just a l’extrem contrari: els peus freds estimulen el raciocini. Això sempre ha estat així, i no és discutible. La filosofia occidental va néixer a Grècia, i no a cals bàrbars del nord, perquè els savis hel·lens calçaven sandàlies i, fora l’estiu, tenien els peus enfredorits; en canvi, els protoalemanys anaven tot l’any abrigats de peus i per això van fer tard al pensament abstracte –ep, això m’ho faig jo, que no sóc pas doctor de res.
Siguem justos: el fred de peus convida al sexe, a la cuina i a la gimnàstica mental, tres fonts de plaer que tenen, a les ribes de la Mediterrània, un recer com fet a mida.
1 comentari:
Vaig conèixer fa anys un camioner que conduia descalç quan li venia la son per les carreteres d'Europa i ma mare estudiava -em va dir un cop- amb els peus en aigua freda per vèncer la son. Els peus freds doncs, et mantenen despert.
S&I!
Publica un comentari a l'entrada