Enric Casasses i Blanca Llum Vidal a Llavaneres

La Nit de Poesia i Jazz de Llavaneres ja està en solfa. La cosa serà el divendres 25 de novembre, a les deu del vespre, a la Cava del Casal de Llavaneres (av. Catalunya, 56 ). És el tercer any que la fem i n’estem satisfets. Recitaran Enric Casasses i Blanca Llum Vidal, tots dos de Barcelona: veterania i saba nova. El jazz anirà a càrrec de Coast to coast, un trio format per Pep Rius (contrabaix), Ivò Oller (trompeta) i Leo Tejedor (guitarra) –són molt bons! I en acabat, sopar comunitari al Casal –qui vulgui ser-hi, ho deixi escrit aquí mateix, sisplau.

L’Enric Casasses necessita poca presentació: és un actiu poètic des del 1972, quan va publicar el primer recull de versos a Menorca, i d’aleshores ençà no ha parat. No ha parat de publicar, vull dir (poesia, teatre, traducció), però sí de voltar món, perquè el 1997, després de fer el Rodi-Roda, va tornar a Barcelona. La poesia de Casasses és la llengua en erupció, perquè la fa servir tota; el barceloní és drapaire i orfebre a la vegada, emotiu i pensamenter, xarbotant i tempestós. La tradició literària en què s’inscriu és vastíssima, perquè navega –com J. V. Foix– dels trobadors al surrealisme i més ençà també.

La Blanca Llum és la novetat. Amb vint-i-cinc anys i dos poemaris publicats (La cabra que hi havia i Nosaltres i tu), ja és més que una promesa. La seva poesia és inclassificable, però potser li escauen aquests mots de Bartra: “sembla una fada folla xisclant en un bosc de ferro”. Les arrels malloquines, el coneixement del vocabulari de les muntanyes de Catalunya i de Mallorca, bufen a favor seu. Blanca Llum fa una poesia que és com un foc que crema llenya tendra, uns versos que encomanen l’alegria de viure i arrelen en els morts més frondosos de la literatura universal. No sabria dir-ne gaire més: veniu a escoltar-la.