Fent recompte, m’adono que aquest blog ha passat la ratlla dels mil apunts. Cosa que vol dir, únicament, que els blogs són addictius. Què hi farem, hi ha vicis pitjors i més cars. Cada blog té la seva explicació. Aquest va néixer poc després que vingués al món la nostra primera filla. La meva vida social es va fondre, a penes sortíem, vèiem molt poc els amics. En el blog vaig trobar una vàlvula d’escapament. I ja hi vaig ser pels trossos.
L’experiment em va plaure i gràcies a ell he conegut persones intel·ligents, cultes, creatives, divertides, lletrabanyudes, i m'he enxarxat. El blog és la xarxa social dels qui passem gust escrivint (és un club minoritari, un xavegó, però als qui hi som ens és igual). El blog m’ha permès d’intercanviar experiències culturals –he de dir-ho així, de manera genèrica i pel broc gros, perquè és la veritat–, i això és un plaer impagable. Gràcies.
VIGÍLIA ELECTORAL
Demà, eleccions. Només he votat un pic en unes eleccions espanyoles –allò va ser excepcional, una mena d’espasme; després me'n vaig penedir. Per tornar-hi hauria de tenir una raó de pes i un parell d’arguments clars. Quan algun partit soi-disant independentista s’hi ha presentat, no m’han sabut explicar mai què anaven a fer-hi i quin profit en volien treure. I quan han obtingut representació al Congrés i al Senat, no m’ha agradat el que han fet.
Diuen que ara serà diferent i em demanen el vot. Però continuo sense entendre què hi fan tres (o vuit, o quinze) sioux en el Parlament dels rostres pàl·lids, un lloc on res no ens serà restituït ni rescabalat, per molt que perorem. Diuen que he de tenir fe i donar un vot de confiança. Però jo sóc desconfiat de mena, i tinc més memòria que fe.
8 comentaris:
Felicitats pels mil apunts. Jo també comparteixo el vici impune dels blocs.
L'altre dia el portaveu d'un partit independentista que es presenta a les generals deia que anaven a "posar contra la paret a l'Estat"...jo els votaré, a veure que vol dir exactament això, tinc curiositat! Per cert, aquí una altra ben enganxada a el món blocaire...que hi farem, com dius, hi ha coses pitjors.
Moltes felicitats per un dels millors i més compromesos blogs en català de la xarxa. No sempre comento, però sempre et llegeixo. Ah, jo tampoc no votaré ningú, aquest cop. Una abraçada i a pels mil més!
Per molt anys i segueix escrivint tan meravellosament bé de com ho fas. És un gust. Des de la recomanació del teu blog per part del Jordi Llavina en el seu programa a Tv Vilafranca del Penedès que et segueixo. Per cert, jo sí que votaré. Des que puc sempre he votat a partits independentistes i d'això en fa bastants (molts) anys. Allà on hi hagi un patriota català, jo seré al seu costat.
Per molt anys i segueix escrivint tan meravellosament bé de com ho fas. És un gust. Des de la recomanació del teu blog per part del Jordi Llavina en el seu programa a Tv Vilafranca del Penedès que et segueixo. Per cert, jo sí que votaré. Des que puc sempre he votat a partits independentistes i d'això en fa bastants (molts) anys. Allà on hi hagi un patriota català, jo seré al seu costat.
Moltes felicitats! Llegirem atentament els propers mil!
Et puc dir, ara que vas camí del 2000, que sempre em ve de gust passar per aquí?
... i tenir veus a Madrid... doncs que no callin.
Helena, gràcies. Un vici ben cultivat és com un arbre que dóna fruita bona. Petons!
Anna, al s. XV, Antoni Canals prevenia els creients contra les "curiositats perilloses" de l'humanisme. Però vaja, ficant el nas en els llocs s'aprenen moltes coses. Una abraçada.
Òscar, gràcies. Jo tampoc no comento gaire -la majoria de vegades no sé què dir. Però també et llegeixo amb plaer. Una aferradeta!
Anònim, no sé qui ets, però gràcies per les teves paraules. ¿Saps què costa arrencar en Jordi Llavina dels llibres i segrestar-lo, a ca nostra, per fer un repàs? Encara no ho hem aconseguit. I bo i així, ja ho veus: en Jordi és un amic atent i generós. Salutacions.
Salvador, tu ets dels qui sumen tots els adjectius que he amollat (dels quals "divertit" és el més important). Una aferrada.
Pere, ho pots dir. A mi també em ve de gust, sempre, de visitar el teu xibiu. Hi passo molt bones estones, cosa que aprofito per agrair-te. Amunt i crits!
Publica un comentari a l'entrada