El PP, contra la literatura catalana

Diria que la notícia ha passat desapercebuda, potser perquè la literatura interessa poca gent. Com si no fos greu. O com si fos una notícia del tipus “un gos ha mossegat un home”, que de tan esperable no és noticía. I és que el Consell de Mallorca, en mans del PP, ha suprimit la dotació econòmica dels Premis Mallorca per a l’any vinent.

Això són uns premis, creats fa sis anys, a la creació literària en català: 50.000 euros en la modalitat de narrativa, 10.000 euros en la de poesia i també 10.000 euros en la modalitat de narrativa juvenil. La presidenta del Consell, Maria Salom, diu que d’ara endavant els premis seran “purament honorífics”. Com si els diners no fossin rellevants.

Que ho són. I molt. L’objectiu d’un escriptor, o aspirant a escriptor, és veure publicada la seva obra i obtenir poc o molt reconeixement del públic i de la crítica. Però els diners són importants. Amb diners, un escriptor guanya temps per escriure. Amb 3.000 euros, un escriptor paga quatre mesos del lloguer del pis. Amb 10.000, pot pagar la hipoteca d’un any o reduir la jornada laboral a la meitat, guanyant així el que li és més valuós: temps. Amb 50.000, pot obsequiar-se tres anys sabàtics i fer una obra mestra.

El prestigi d’un premi és indestriable dels diners que s’hi atorguen. Els diners són un indicador de l’estima i el valor que es dóna a la literatura que en teoria es promou. Tots entendríem que ara, en temps de tisores feroces, el muntant dels Premis Mallorca es reduís a l’espera de temps millors. Però això no. La desertització econòmica dels Premis és un menyspreu de la llengua i la cultura pròpies de Mallorca. Una decisió que redueix a zero el valor de la literatura catalana –a la literatura castellana no li ho fan, això.

La voluntat liquidacionista és clara. Perquè ¿qui porta originals a un premi que no dóna diners? Poca gent (i poc ambiciosa). I ¿què es fa amb un premi despoblat i devaluat? S’elimina, esclar.