No calen raons per viure. Si mai en posem una sobre la taula, no és una raó: és una excusa.
Avui, a BCN
Fa 14 hores
Literatura. Llengua. Perquisicions. Mirades
L'infant mama l'error amb la primera llet. (Prudenci)
La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!
3 comentaris:
Raons, excuses o claus roents. La qüestió és aferrar-s'hi.
Dolç angelet.
Aferrar-s'hi com l'herbeta que abraça la mica de sorra que dorm dins l'encletxa d'una pedra. La passió de viure.
Ganes de viure i il·lusió, aquestes que mai faltin. Si no, malament rai.
Molt maca la foto!
Publica un comentari a l'entrada