Diu la campanera a Do’m, la peça dramàtica d’Enric Casasses: “En els temps més reculats ja existia, el pa amb tomàquet, però després, quan l’Atlàntida es va enfonsar, el tomàquet va quedar allà i el pa, aquí.”
És curiós. Molts espanyols –molts, però que molts– consideren que amb el seu país va passar el mateix: que la invasió alarb del segle VIII va ser la seva Atlàntida, que els Reis Catòlics van restablir després la unitat perduda, i que avui hi ha un parell de taifes que desafien, insolents, la unitat retrobada de l’imperi.
Quines coses, no? Potser no és tan estrany: ja se sap que qui té la mitologia grossa fa una vega, i qui la té petita –com ara jo– se la cruspeix amb pa amb tomàquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada