Escrivim sobre els altres per parlar de jo. Parlem de jo per dir algú altre. La qüestió és no mirar-nos mai de cara (i que, si ens miren, no ens vegin).
Signatures de Sant Jordi
Fa 15 hores
Literatura. Llengua. Perquisicions. Mirades
L'infant mama l'error amb la primera llet. (Prudenci)
La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!
4 comentaris:
A la fi, però, tot condueix a nosaltres, al menys per nosaltres mateixos.
Cert. Fugim de nosaltres perquè no podem sofrir-nos -parlo per mi-, ens mirem de cua d'ull, descrivim una el·lipse i retornem, fatalment i involuntària, a nosaltres.
Bé, i com a lectors suposo que també és així, llegim per anar a parar a nosaltres, a la nostra enciclopèdia col·lectiva personal,veritat?
És veritat. Llegir també és sortir de nosaltres per tornar a nosaltres -si pot ser, modificats, enriquits.
Publica un comentari a l'entrada