Escrivim sobre els altres per parlar de jo. Parlem de jo per dir algú altre. La qüestió és no mirar-nos mai de cara (i que, si ens miren, no ens vegin).
dissabte, 23 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Literatura. Llengua. Perquisicions. Mirades
L'infant mama l'error amb la primera llet. (Prudenci)
La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!
4 comentaris:
A la fi, però, tot condueix a nosaltres, al menys per nosaltres mateixos.
Cert. Fugim de nosaltres perquè no podem sofrir-nos -parlo per mi-, ens mirem de cua d'ull, descrivim una el·lipse i retornem, fatalment i involuntària, a nosaltres.
Bé, i com a lectors suposo que també és així, llegim per anar a parar a nosaltres, a la nostra enciclopèdia col·lectiva personal,veritat?
És veritat. Llegir també és sortir de nosaltres per tornar a nosaltres -si pot ser, modificats, enriquits.
Publica un comentari a l'entrada