Diu J. M. Tibau: Sovint es diu que escriure és com despullar-se. Jo opino que el fet d'escriure, en gran part, també és una manera de vestir-se. I vosaltres, què en penseu?Diu Pere Saragatona: Jo crec que escriure és emprovar, és a dir, despullar-se i vestir-se i buscar miralls on reflectir-se, tant s’hi val que després en fem o no cas.
Diu servidor: Doncs jo penso que escriure és mentir amb estil, escandir ficcions pietoses en cerca de consol, amagar-nos rere un bosc de paraules, trair el galop de les vísceres. No diem la intimitat, sinó que en fugim: la inventem. Escrivim per vestir misèries i sota els plecs de l’escriptura ocultem la poca cosa, i disforja, que som. Camuflem la bèstia aporugada, toixarruda, mesquina, que som. I del guarda-roba en diem literatura.
5 comentaris:
Ovació tancada. Gràcies :)
jo no sé pas què deu ser escriure (no he passat de les cartes o els mails), però sé que llegir bona literatura és... MAGNÍFIC
Mireia (Racó de la solsida)
Sí que saps què és escriure: és posar una paraula al darrere d'una altra, i anar fent cadena. El misteri està en la causa i la finalitat de la cadena. És ben bé una mania, una neurosi que vessa.
aixó de mentir amb estil éstà molt ben trobat. Es crear aparences i les aparences no enganyen atès són aixó aparences, ja ho deia Joan Fuster, que tambè deia: I morir...deu ser deixar d'escriure, en el sentit que l'escriptor necessita escriure, no es pot jubilar com un funcionari. Aquest Tibau sempre ens embolica.
a10
l'impuls i l'hortizó al qual vols acostar-te, diuen molt de què és escriure per a cadascú
Publica un comentari a l'entrada