dimarts, 5 de maig del 2009

Les llegendes de Menorca, a L'Atzucac

En Jaume Viladric, de La Guixera Contes, m’ha fet un regal inesperat: l’espectacle Llegendes de Menorca. ¿Que com es pot regalar un espectacle? Fàcil: representant-lo on vulgui i quan vulgui sense haver-lo de pagar. De vegades en Jaume té aquests rampells –gràcies!– i un servidor se n’aprofita. Doncs bé, per reviure les llegendes he triat la taverna L’Atzucac, a Mataró (just darrere l’Ajuntament). Ho farem aquest divendres, 8 de maig, a les 8 del vespre.

La cosa consisteix a contar vuit llegendes menorquines, amb la presentació fotogràfica dels paisatges que les han inspirades. Sa dona de penya marbre qui seu i Es gorg d’Albranca parlen de la Menorca talaiòtica; Es tres pets de s’ase i Sa pedra de sa paciència tracten de la vida quotidiana als pobles de l’illa, i Son Bou, Es pou des catiu, Sa núvia d’Algendar i Sa cova d’en Xoroi aborden la Menorca assetjada pels pirates. Els escenaris de les llegendes es concentren al migjorn menorquí, de Ferreries a Sant Climent.

És curiós que l’imaginari popular menorquí estigui marcat pel record dels atacs pirates, quan allà deçà de l’arxipèlag, a Eivissa, passava exactament el contrari: als segles XVI i XVII, els pocs eivissencs que s’aventuraven a la mar ho feien per piratejar (no per fer altra cosa), i quan tornaven a l’illa amb el botí eren rebuts com a herois. La Pitiüsa major, doncs, va ser un niu de pirates. I avui, si no m’erro, Eivissa és l’única illa de la Mediterrània que ha aixecat un monument a aquests bergants. ¿Us afigureu un monòlit, a Somàlia, que honori els pirates que assalten creuers i vaixells mercants? Doncs talment.

Però no serà el cas. Divendres en Jaume evocarà una illa pacífica. I al sac li han quedat moltíssimes llegendes i rondalles, algunes de molt senzilles, petites joies de la cultura popular catalana que fan de mal explicar en forma d’espectacle, però que són delicioses contades a taula, distesament, tot fent una pomada.

1 comentari:

Jaume Viladric ha dit...

Joan,
Si això és el que escrius sense haver vist ni sentit les llegendes, no em puc ni imaginar com serà et text del dia després.
Et llogaré com a crític, sé que seràs just, argumentat i aportaràs del teu propi hort, informació que enriquirà no només la teva crònica sinó el propi espectacle.
Espero no decebre't, em poses el llistó molt alt.

Una abraçada,

Jaume