Avui és el sant de la Joana!

Per molts anys, Joana! Mmmmmmmuà! Quantes cosetes que fas o vols fer o mig fer sola, i encara no tens un any i mig. La mama i el papa estan tan contents que t’han fet un poema. Jas:

A LA TRONA

Banderer
de la més bella
bandera,

cordo el pitet
rere el clatell
de la Joana.

Ella saliva
i es remou
a la trona,

com el rei
En Jaume
quan rebia

les ofrenes
dels moros
a València.

Solsticis

Solstici d’estiu un altre pic. Roda que roda, el ròdol del temps. He viscut el solstici de la infantesa, de la joventut i de l’amor; he engendrat un nou solstici. Ara enceto el de la maduresa. Tota plenitud ve precedida d’un solstici a manera de proemi. Em falta per viure el solstici nou del meu país, l’epifania col·lectiva en la qual hem de ser molts -ja els som, de fet. La independència. Ens cal just encendre la foguera i cremarem tones de por i de vergonya, i del llast en farem fum. I saltarem, amb alegria, sota un sembrat d’estrelles. I riurem i compartirem i estimarem. Oi que sona ingenu? Ens cal ser ingenus de nou. Com una poncella que es bada en el solstici primordial.

Aquesta nit ve de gust escoltar una i altra vegada aquesta cançó:

Gràcies, Montserrat Abelló

Despús-ahir no l’altre em vaig trobar pel carrer en Roldós gran. Arrossegava un carretó amb dues rodes -com un carro d’anar a comprar, però petit- que acollia un baló d’oxigen, del qual eixia un tub de plàstic que s’allargava cap al rostre i geminava per penetrar narius endins. Pagava els molts anys de respirar pols d’acer en una fàbrica. Em va colpir. En Jordi, sempre tan inquiet en el món de la cultura, incansable activista del teatre, memòria viva del poble. Just fa quatre dies que ha publicat, amb en Josep Radó, l’anecdotari Quan Llavaneres era un poble… Ara em parlava amb la veu un xic cansada, fent recapte de conversa. Però amb unes ganes enormes de viure, i de sucar pa a la vida.

I ahir us vaig associar. Vaig pensar que la teva poesia, Montserrat, és com el baló d’oxigen que en Jordi Roldós ara tragina amunt i avall, amb aquella esperança, amb aquella fe. Els teus versos, que he conegut a través del volum Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002, són una exhibició de força. Cal que m’expliqui. Em refereixo a la força extraordinària de què només els dèbils són capaços, a una força que els forts no poden entendre ni compartir. La força de la fragilitat. Els teus versos vessen de mans adolorides que han après a existir a pesar de tot, que agraeixen i celebren l’existència. Versos que il·luminen raons per viure, en pau, amb un lleu somrís de cor. Rosegons de pa per sucar-los en xicres d’alegria. Poemes que saluden la vida viscuda i la que resta per viure. Com el baló d’oxigen d’en Jordi, que ens ajuda quan la vida ens castiga i no li volem fer retret de res.

Gràcies, Montserrat. Perquè jo també “recullo engrunes en taules desparades”.

(I, per cert, molts anys i bons, que amb noranta no n'hi ha prou!)

L'educació de la Joana

Acabem de rebre el butlletí de notes de final de curs de la Joana. Hi llegeixo que “reconeix la seva imatge al mirall”, que “gaudeix de l’estona del canvi de bolquer”, que “vol fer les coses sola” et alteri. Interpreto que ha aprovat. N’estic molt content i agraeixo a les mestres de l’escoleta la paciència i l’esforç. Però el futur m’enquimera. El sistema educatiu reglat, a Catalunya, és una cosa que comença bé i acaba malament. Sé de què parlo.

El Ministerio de Educación y Ciencia, i el Departament d’Educació de la Generalitat, em fan més por que una paret que cau. A uns i altres els demano, per favor, que deixin en pau la nostra filla. Que no l’estabulin en una aula on es fa de tot menys estudiar. Que no li facin perdre el temps amb la religió o l’alternativa a la religió o l’educació per a la ciutadania. Que se n’estiguin de perpetrar cap actuació educativa contra la nostra filla –això és cosa meva, i de sa mare. Que no s’immisceixin en el seu procés –tan personal– de construcció de valors. Que la duguin de passeig pels verals de les humanitats i de les ciències: que la instrueixin, i punt. Que li ventin una cleca si cal, o dues: jo faré costat al mestre. Si no em garanteixen això, a casa ens gratarem la butxaca i portarem la Joana a la privada. Mireu a quina hora us ho dic. Com si anéssim granats. O ens exiliarem a l’Amazones. Perquè l’educació de la Joana és important.

Qüern

La sensació és una suposició;
l’emoció, una hipòtesi;
el pensament, una tesi,
i el sentiment, una certesa
-encara que sigui mentida.

Ibiza contra Eivissa

Els amics de Tetrablog ja han rebut contesta de l’Institut Balear de Turisme (IBATUR) en relació amb el correu de protesta per l’ús del corònim Ibiza en lloc d’Eivissa. Diuen a ca l’IBATUR: “La denominació Ibiza és internacionalment coneguda, cosa que ha fet que aparegui així a la marca turística. Com que la promoció en els diferents mercats emissors és l’objectiu de http://www.illesbalears.es/, la referència al producte turístic de l’Illa es fa per mitjà d’aquesta marca”. A can Tetrablog ens conviden a treure les nostres pròpies conclusions. Els agafo la paraula.

CONCLUSIÓ 1: IBATUR no ha pres en consideració l’exemple de territoris amb llengua pròpia cooficial, com Gal·les, que fan promoció turística a balquena i la fan destacant el seu corònim en la seva llengua: Cymru. (Per cert, que a Cymru ofereixen informació turística escrita en català.) Model desestimat, doncs.

CONCLUSIÓ 2: Per als patriotes (espanyols) d’IBATUR, la llengua catalana és una amenaça per al turisme, un torpede atòmic amollat contra la línia de flotació de l’economia eivissenca. Urgeix conjurar l’amenaça.

CONCLUSIÓ 3: Una malvestat de tal envergadura cal dallar-la ben arran, pels fonaments –o sia, per la toponímia. Tothom sap que els turistes europeus corren a cancel·lar el bitllet d’avió quan els arriben notícies de tifons, terratrèmols, inundacions, epidèmies, o de l’obstinada pervivència de llengües que comprometen el seu benestar.

Bravo, IBATUR! Plas plas plas, progressistes de les Illes Balears!

Corrandes colonials

Un bon amic em fa arribar un videoclip d'en Titot per aixecar la moral. (Gràcies, Joan Carles!) És una injecció de positivitat i bon rotllo de dret a l'aorta. No us el perdeu: espanta els mals esperits i millora el reg sanguini.

http://es.youtube.com/watch?v=k0E-HwvUO7E