Duran Gran Cremat. Vet aquí el nom del xampany que van tastar ahir, a l’Ateneu Barcelonès, els qui assistiren a la presentació de l’associació El Matí, metàbole i metàbasi del difunt sector crític d’Unió en clau sobiranista. Ja m’imagino el contraatac a la seu del partit socialcristià, regant el conclave amb un cordial de nom Casa gran. Mas brut.¿Què ho fa, que la política catalana té aquest aire de sainet? Deu ser que l’exercici d’un poder nacional miseriós fa ridículs els qui s’hi aferren. La falta de poder convida a la conyeta, i la conyeta fa passadora la falta de poder. Són els polítics catalans, els qui imiten Polònia –i no a l’inrevés.
3 comentaris:
La frase amb què clous el post és molt bona!
Gràcies, Mireia. (Per cert, prenc nota d'Ulls verds', de Marc Pallarés, com a possible regal de Sant Jordi.)
Penso igual que la Mireia, i m'agafen caldreds de pensar que som a les seves mans.
Torno a fer la pregunta: i com ho canviem, això?
Jaume
Publica un comentari a l'entrada