Observo la plenitud blava del mar. Somriu i m’encomana una alegria d’argent. La placenta ha cessat d’increpar-me. L’enyorança del safareig amniòtic ja no em rapinya per dins, ara és un enyor que reposa sobre un matalàs de vísceres asserenades. Prop meu, la nostra filla replega sauló amb la pala de plàstic i en va omplint la galledeta amb un objectiu clar: el recipient és ella, i en omplir-lo ella s’omple sense acabar-se d’omplir. Ha de créixer, encara. En canvi, jo sóc un home ple o acomplert -una galledeta plena que un dia es buidarà del tot. I no sabria dir qui somriu més, si ella o el mar.
dijous, 9 d’abril del 2009
Ella i el mar
Observo la plenitud blava del mar. Somriu i m’encomana una alegria d’argent. La placenta ha cessat d’increpar-me. L’enyorança del safareig amniòtic ja no em rapinya per dins, ara és un enyor que reposa sobre un matalàs de vísceres asserenades. Prop meu, la nostra filla replega sauló amb la pala de plàstic i en va omplint la galledeta amb un objectiu clar: el recipient és ella, i en omplir-lo ella s’omple sense acabar-se d’omplir. Ha de créixer, encara. En canvi, jo sóc un home ple o acomplert -una galledeta plena que un dia es buidarà del tot. I no sabria dir qui somriu més, si ella o el mar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
tots estem encara mig buits, o mig plens
Sí. Però aquesta mitja buidor, o mitja plenitud, ens acompanyarà al llarg (o al curt) de tota la vida que ens resta.
USD, m'ha agradat molt, el teu blog de portes obertes i sortides dignes -és lenitiu.
Joan, estic aprenent molt vocabulari amb tu, gràcies .-) No deus pas fer classe a l'institut de Llavaneres? hi tinc un amic, allà
No. Faig mitja jornada a l'institut públic d'Arenys de Mar; i quatre vespres, de dilluns a dijous, faig les classes de català per a adults de l'Òmnium -són un descans!
Publica un comentari a l'entrada