Dissabte passat, al Cultura de l'Avui, Màrius Serra en deixava anar una de freda i una de calenta a l’entorn del nounat Diccionari del català col·loquial (Enciclopèdia Catalana, 2009). La freda: l’argot jove del català d’avui és l’espanyol (cosa que converteix el dit volum en un diccionari bilingüe); la calenta: les solucions proposades funcionen. Servidor, que valoro i agraeixo el diccionari –poca broma, que Josep Ruaix hi ha ficat cullerot i escumadora!-, hi trobo a faltar un pa de pagès i un cadafet d'olives. El pa: no hi ha equivalències valencianes i balears, dues fonts riquíssimes de solucions col·loquials (queferós [val.] al costat de pesat per evitar pelma*; popes, polpes [bal.] al costat de sacsó i de mitxelí*). Les olives: trobo a faltar entrades com “chanchullo” (estrafolleria [centr.]; mangalotxa, maganxa, mangalatxa [val.]) o l’empipador “pelotazo” (enriquiment sobtat és estàndard; jo goso proposar, com a forma col·loquial, martingala bruta); tampoc no hi ha proposta de solució per a l'etílic "botellón" (l'aplec de la garrafa, potser?).
[NI ESTELS NI LLUNA...]
Fa 10 hores
2 comentaris:
Moltes gràcies pel comentari sober el diccionari, ben interessant.
He afegit la teua proposta per a la pilotada, esclafit, arramassada o morterada a la fitxa pelotazo de la CDLPV.
Gràcies a tu, Miquel, per prendre en consideració la meva proposta. Les formes "esclafit", "arramassada" i "morterada" em semblen ben vàlides -millors que la meva i tot. D'idees no ens en falten, doncs. El que cal és que els mitjans les assumeixin i les facin circular.
I enhorabona per la feina que esteu fent a la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià.
Publica un comentari a l'entrada