Nit de Poesia i Jazz a Llavaneres

Poesia i + 2011

 

El Festival Poesia i + de Caldes d'Estrac comença l'endemà de Sant Joan, el 25 de juny, i s'allargarà fins al 24 de juliol. Als pobles del costat sempre dèiem que "a Caldetes, de la merda en fan galetes". Si el penjament fos cert, l'esclafit de poesia de l'estiu el compensaria a bastament. Jas el programa.

Bona revetlla!

Nit de la poesia religiosa i espiritual

La poesia religiosa no està de moda -una raó de pes per parar-hi atenció, ves. I la poesia dita espiritual tampoc està per tirar coets, que diguem. Ja fa un segle que la poesia dominant a Catalunya pivota entre la sensualitat, la quotidianitat, la intel·ligència emocional i la filosofia d’anar per casa. A aquestes alçades de la història, la poesia religiosa ens fa l’efecte d’una enderga empolsinada i vella, i aquest prejudici ens fa perdre de vista això que diuen els meus amics premianencs (de Dalt) de PdePoesia: que “sota el mantell del que en podríem dir poesia espiritual, hi ha un munt de poemes que diuen coses entenedores, profundes i plenes de bellesa que arriben a tothom, creients i no creients.”

Per això és tan atractiva la iniciativa dels de PdePoesia, els quals, agullonats per un mossèn lletraferit, han organitzat la Nit de la poesia religiosa i espiritual, aquest dissabte 12 de desembre, a les 8 del vespre, al Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, a Premià de Dalt. Posem que s’accepten donatius de deu euros, i que a la sortida hi haurà piscolabis. La cosa s’emmarca en els actes commemoratius de l’Any de la Cisa, perquè enguany fa 250 anys que s’aixecà la “nova capella” (la d’abans, qui sap com era). Si hi aneu, sentireu poemes de Sagarra i de Foix, d'Eliot i Dickinson, de Li Tai-Po i de Riba, de Salvat-Papasseit i Hardy, d'Espriu i de Manent...

¿Que us enllepoleixo?

Nit de poesia i jazz a Llavaneres

Ja falta poc per a la Nit de poesia i jazz a Llavaneres. La majoria dels poemes que en Jordi Llavina i la Laia Noguera recitaran són inèdits. Em fa molta il·lusió organitzar un espectacle així en el meu poble. Per bé que ara vivim a Mataró, no vull deixar d'exercir de llavanerenc.

Poesia i música a Vilassar de Dalt

Si cliqueu damunt el cartell, s'inflarà com un globus i el llegireu millor.

Poesia i + a Caldes

Aquesta setmana comença el Festival d’Estiu de Caldes d’Estrac, més conegut amb el nom de Poesia i +. La cosa durarà un mes, del 26 de juny al 26 de juliol. La cita és obligada per als maresmencs que –a diferència de Gombrowicz- sí que estimem la poesia. El programa és extens: el trobareu aquí. Hi ha cinc espectacles que trobo especialment suggerents i miraré de no perdre’m; són aquests (tots es fan al Parc de can Muntanyà):

26 de juny, 22h: MARIA DEL MAR BONET CANTA ELS POETES MALLORQUINS (d’Anselm Turmeda a Miquel Àngel Riera passant per Joan Alcover, Josep M. Llompart, Blai Bonet et alteri). Ha de ser una delícia.

3 de juliol, 22h: NIT DE POETES, amb Màrius Sampere (Barcelona, 1928), Dolors Miquel (Lleida, 1960) i Jordi Cornudella (Barcelona, 1962). Sampere, amb vint poemaris publicats, no ha de menester presentació. Cornudella és conegut sobretot com a traductor de poesia clàssica (del grec i el llatí) i moderna (de l’anglès, el francès i l’italià). Miquel destaca per l’enèrgica sincrasi que fa de les fonts populars i de la lírica culta. A pèl: la veu despullada dels poetes i prou.

4 de juliol, 22h: LA VEU DELS POETES MORTS, a càrrec de l’actriu Carme Contreras. Es tracta d’un espectacle poètic que revisita el tòpic horacià del carpe diem a través dels versos del mateix Horaci, de Shakespeare, Víctor Català, Walt Whitman, Shelley o Sagarra. Meleta.

10 de juliol, 22h: CANÇONS REPUBLICANES, amb Biel Majoral, Antònia Font, Antoni Artigues, Delfí Mulet i Jordi Majoral (a partir de poemes de Biel Majoral, Pere Capellà, Agustí Bartra, Joan Oliver, Josep Forteza, Blai Bonet, Miquel Ferrà, Màrius Torres, Palau i Fabre...). Inexcusable.

24 de juliol, 22h: FORMOSA X FORMOSA. Ester Formosa, cantant, actriu i filla del poeta Feliu Formosa, presenta un espectacle fet de poemes, melodies i cançons que ens acosten a l’univers personal del seu pare (al so de piano, contrabaix i trompeta, que cenyeixen la veu de l’Ester). Presenta Feliu Formosa.

La mare de la criatura és la Fundació Palau i Fabre, i el pare... el pare deu ser l’esbart de poetes i músics que la fecunden.

Anem a fer una musa

Anem a fer una musa és una frase popular del llevant de Mallorca que avui encara és viva i que vol dir anar a fer una copa en bona companyia. Com volent dir que, tot brindant per la salut dels amics, hom pot inspirar-se i obtenir una visió especial d’allò que l’envolta i fer petar la xerrada. Doncs així es titula l’espectacle que Q-ARS TEATRE estrenarà el 17 d’abril al Brossa Espai Escènic, una musa escènica en què Eva i Maria, dues amigues, ens guiaran en un viatge que comença a l’Occitània trobadoresca del segle XII i acaba a la Catalunya barroca del XVII. Una passejada per cinc segles de poesia catalana, fent parada i atenció al món silenciat per la història oficial, el de les dones escriptores i el món que les envoltava. L’estranya parella que fan Eva i Maria us hi acompanyaran fins al 3 de maig. Si podeu, no us ho perdeu.

Nit de poesia a Premià de Dalt

La d’ahir va ser una nit memorable. L’església de Sant Pere de Premià de Dalt va acollir les veus dels poetes Susanna Rafart, Carles Miralles i Miquel Desclot, i els silencis (i aplaudiments) del públic que omplia el temple. En Marcel Riera (que és l’ànima de P de Poesia) va encetar l’acte evocant Joseph Brodsky, el poeta nord-americà d’origen rus que fou Premi Nobel de Literatura el 1987 -una intervenció assaonada, brillant. Els músics, Mercadante i Battaglia, tocaren unes peces –esplèndid el bandoneón, que és molt més que un acordió- a l’inici i al final, i en els diguem-ne entreactes.

La Susanna Rafart no estava gaire xalesta -normalment ho fa millor-; la seva poesia probablement demana una posada en escena de fosca i entrellum, perquè els seus versos són talment cuques de llum i és en la foscor que adquireixen relleu. Carles Miralles va declamar un reguitzer de poemes que descol·locarien qui en veu el clixé de filòleg i catedràtic de grec; perquè els seus versos canten la vida viscuda d’un que podria ser qualsevol de nosaltres –això sí, amb la mesurada contenció de qui, donant-se als clàssics grecs, l’han acollit com un més de la família. A l’últim, Miquel Desclot -abans Miquel Muñoz- ens va encisar amb una triadella de poemes de sabor antic (medievals i petrarquians, una balada a la manera dels poetes francesos del s. XVI, i un romanç d’encuny germànic); per al meu gust –cosa que no és criteri ni val res–, va ser qui ho va fer millor.

En acabat vam anar a sopar i en Marcel Riera va tenir el detall d’asseure’ns al costat de Carles Miralles –gràcies, Marcel. Compartir una hora i mitja de taula i de conversa amb el senyor Miralles és un luxe. L’exvicerector –beatus ille!- de la Universitat de Barcelona parla amb ponderació, i dessota cada una de les seves paraules s’endevina una intel·ligència esmolada i una cultura vastíssima. Vam parlar de Bolonya, de la beneiteria insondable dels catalans, i de la llengua. Vet aquí la síntesi de tres consideracions que va fer Miralles: 1) El problema més gros del dit pla Bolonya és ara com ara l’excés d’intervenció del govern espanyol, que lamina l’autonomia de les universitats catalanes; 2) la confiança massiva dipositada en el senyor Zapatero diu molt poc a favor de la intel·ligència dels catalans; i 3) Gabriel Ferrater va escriure, el 1959, un poema en què donava per morta la llengua catalana –i avui, contra tot pronòstic, la llengua encara és viva. Aquest matí he buscat aquest poema, però no l’he trobat. ¿Algú me’n sap donar clarícies?

3a Nit de la Poesia a Premià de Dalt

S’acosta la 3a Nit de Poesia que el grup P de Poesia organitza a Premià de Dalt des de fa tres anys. La cosa serà el divendres 27 de març, a les 20:30h, a l’església de Sant Pere (al nucli antic del poble, tocant a l’Ajuntament). Enguany els poetes que recitaran els seus versos seran Carles Miralles, Miquel Desclot i Susanna Rafart, amb l’acompanyament musical de Marcelo Mercadante i Gustavo Battaglia. Tot plegat, alta qualitat acreditada.

Cal felicitar P de Poesia per la tria dels rapsodes i per la consolidació de la iniciativa. El 2007, els poetes convidats van ser Ester Formosa, Feliu Formosa, Gemma Gorga, David Jou i Francesc Parcerisas –una gentada. El 2008 hom va reduir a tres el nombre de participants, que van ser Cèlia Sànchez-Mústich, Perejaume i Àlex Susanna. Un tríedre que permet valorar millor l’obra dels poetes i que es manté en aquesta 3a edició.

I en acabat, si voleu, podem sopar junts. Els organitzadors han acordat amb el restaurant del Sindicat Agrari un menú que serviran a tots els qui prèviament els hagin avisat. Cal trucar al tel. 93 752 31 42. Servidor no hi faltarà.

Poesia i +

El Festival Poesia i + de Caldes d’Estrac comença demà, amb un recital d’en Raimon, i s’allargarà tot un mes, fins al 27 de juliol. Us ho dic per si no ho sabíeu i esteu tocats del llamp de la poesia, i no us fa veça agafar el cotxe. Us en faig cinc cèntims dels d’abans.

El 4 de juliol la Gemma Reguant recitarà textos de Josep Palau i Fabre. L’endemà hi ha actuació del cantautor arenyenc Dídac Rocher, que musica una colla de poetes. Dia 6, Josep Tero posa en escena fragments de prosa i poesia de Maria Àngels Anglada. L’11, la Cinta Massip durà al taulat un manat de versos de Maria-Mercè Marçal, amb Toti Soler a la guitarra. El 12, Imma Colomer i Dioni Chico calçaran el coturn per estrafer quinze contes de Pere Calders. El 13 és la nit de l’Ovidi, que reviu en boca de Jordi Vidal i a la guitarra de Toni Xuclà. Divendres 18 és la Nit de poetes –irrenunciable!–: l’andorrana Teresa Colom, l’egarenca Marta Pessarrodona i el barceloní Jaume Subirana recitaran alguns dels seus poemes més recents. El 25 hi ha "poetada", a la manera trobadoresca, d'en Pau Riba amb textos propis. I el 27 de juliol, concert de cloenda (pop-rock) a càrrec de Josep Pedrals, que diu que canta la felicitat de la vida viscuda sota la parra i el sol mediterrani. Em deixo coses –ja em perdonaran (o no) els qui no surten a l’apunt. Tot plegat es farà a la Pèrgola de Can Muntanyà i al Pati de la Fundació Palau. El programa complet el teniu aquí. Això és per fer gola als qui vindreu, i per fer glatir els qui no hi sereu. Però us estimo a tots.