dilluns, 6 de febrer del 2012

Orlando Guillén a L'Atzucac

Nit de poetes irats, ahir, a L’Atzucac, la taverna de l’esquerra independentista de Mataró. L’Enric Casasses, exuberant. La Blanca Llum, voltaica. En Roc Casagran, com un aede. En Joan Gener, l’espetarrec. L’Andreu Galán, xera encesa. La Núria Martínez, dadà. I l’Orlando Guillén, que li portàvem el micro a la barra i omplia el cau de devessalls eròtics i barrocs, asteques, ancestrals, amb la seva veu tan càlida. Té dificultats per moure’s. Tenia ganes de coneixe’l.

Orlando Guillén ha escrit molt de teatre, i des que viu a Barcelona és un valedor de la poesia catalana. Ha traduït al castellà Espriu, Vinyoli, Carner i Ferrater. Però la seva gran aportació traductora encara ha de veure la llum. Serà el volum Doce poetas catalanes del siglo XX, amb Tres Añadiduras, un Apéndice de Varia Intención i un epíleg de l’Enric Casasses. La cosa serà un patracol de més de dues mil pàgines i el poetes traduïts seran Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater i Vicent Andrés Estellés.

–¿Qué libro presentamos hoy? –em demana Orlando.
–Aquest –li mostro el volumet, Ningú no ens representa. Poetes emprenyats.
Ell que l’agafa, el fulleja, l’escruta.
–¿No l’havíeu vist encara?
–No –em torna el llibre, desmenjat–. Seguro que no lo leeré.

Li he comprat els seus dos últims llibres, Tiempal, libro de pinturas i El ansia de la pandorga. Espigolo versos a l’atzar i em succionen, talment serpents eixits d’un bàratre precolombí.

2 comentaris:

Maria Josep Escrivà ha dit...

Hola, Joan.
No coneixia el teu bloc, i em pareix molt interessant. Especialment, per pura deformació personal (i professional també!), aquestes entrades on parles de poesia.
Només volia saludar-te, donar-te les gràcies per la teua dedicació i dir-te que, des de fa uns dies, tens una seguidora (més) a la Safor.
Salut!

Joan Calsapeu ha dit...

Hola, Maria Josep.

T'agraeixo serralades la teva atenció. La poesia és un virus molt selectiu, i els qui n'estem afectats ens reconeixem de seguida: és com si tinguéssim la pigota. Ets una visitant de luxe.

Salut, i que un bufarut s'endugui el gep del geperut!