La nyepa de la lliure elecció de llengua a l'escola

Que els pares puguin escollir la llengua d’escolarització dels seus fills, no és normal. No és un dret natural, ni positiu, ni figura a la Carta dels Drets Humans. Arreu del món, la llengua vehicular de l’ensenyament no la trien els individus, sinó la comunitat (la tribu, la nació). Tots els països normals –o que es volen normals– fan l’ensenyament en la llengua del país. Quan la gent d’una societat nacional perd de vista aquesta normalitat, malament rai.

Doncs bé, ahir el ministre d’educació espanyol, José Ignacio Wert, va dir que vetllaria pel dret [sic] dels pares a escollir la llengua vehicular de l’ensenyament a les comunitats autònomes on hi ha dues llengües oficials, que tenen les sentències a favor seu i que no en deixaran passar una. Però el fet és que n’ha deixades passar moltes. L’any passat, 125.953 alumnes valencians que es volien escolaritzar en català, no ho van poder fer, i a hores d’ara estan rebent classes en la llengua que no han escollit –i el senyor Wert, i el seu partit, ara en el Gobierno, no van tenir res a dir-hi.

Un cas concret és el de l’Anna, una catalana que viu a Gasteiz i que l’any passat no pogué escolaritzar la seva filla en euskera; ho conta en el seu ameníssim blog sobre Euskadi, Espiadimonis. Això que li ha passat a l’Anna els passa també a milers de pares i mares navarresos. I això que tant Navarra com Gasteiz estan governats pel partit del senyor Wert! I el mateix podem dir de tants pares gallecs, asturians, aragonesos i balears.

¿Lliure elecció de llengua a l’escola? El partit del Wert ho té claríssim: sí, si es tracta de desplaçar les llengües infames (sobretot el català); no, si el castellà s’ha de decantar per deixar respirar aquestes llengües. I el nostre president, en l’entretant, predicant emancipació sense independència, que és com postular l’allioli sense oli... Quanta llana, en aquest país! I que poc que abriga!