Llum d’Irlanda, el llibre de versos amb què Marcel Riera ha guanyat el Premi Carles Riba 2011, ja és a les llibreries –almenys a les llibreries que encara tenen llibres de poesia. Si la memòria no em falla, el títol primer del poemari era un altre: Les síl·labes molles. Qui té la feina de considerar aquestes coses va trobar que el títol no era prou envescador i el va fer canviar. Ja passa, això. Vet aquí un poema, el darrer del llibre, vejam què us sembla:
L’illa
Una agulla imperdible gegantina rodola
per l’espai, brillant com un satèl·lit, oberta
i apuntant amb l’extrem cap a una taca verda
que es veu allí baix, lluny, i que sembla una illa.
En el seu camí fosc l’agulla va enfilant
fragments de petits mons esvanits, meteorits
del passat, fins que es clava en un camp i es despunta.
I allí s’està, brillant i rovellada, erecta
com un menhir: Irlanda es diu; o no se’n diu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada