Recolliu el títol

Avui  –com tots els dies feiners– he agafat el tren per tornar a casa. He ficat el bitllet dins l’escletxa que hi ha en una superfície vertical i ha reaparegut tot seguit en una escletxa horitzontal, al costat d’una pantalleta que s’ha il·luminat amb el missatge següent: “Recolliu el títol”. Tot sorprès, he mirat a terra vejam si el bitllet m'havia caigut, però no: la cartolina treia el nas per l’encletxa horitzontal, esperant la meva mà.

Servidor he estirat el tiquet i davant meu s’han amagat dues portelles translúcides, gràcies al qual prodigi he tingut accés a les andanes. ¿Enteneu quin és el problema? El sentit més robust i durador del verb recollir és el de replegar, aplegar, ço és, ‘agafar d’ací i d’allà (coses escampades a terra, disperses, abandonades) per aplegar-les, guardar-les, apropiar-se’n’ [DIEC]. Un significat, aquest, que comparteix amb el verb collir. Ergo, jo no puc recollir ni tampoc collir el bitllet que treu el nas per l’escletxa: sí que puc agafar-lo, prendre’l, arpar-lo.

Coromines ja advertia [DELC] que “en castellà recoger assumeix moltes de les accepcions del nostre collir, i que és un abús en català, i un castellanisme gravíssim (d’aparició recent) imitar-ho usant-hi el nostre recollir: no és lícit, p. ex., dir altra cosa que «va collir el guant que li havia caigut», «collir branques per fer la foguera», «li va collir les monedes perdudes». Albert Pla Nualart també constatava fa uns mesos, a l’Ara, que recollir s’infla (i collir recula) per imitació del castellà.

Doncs ja hi som pels trossos. Però mireu si és grossa la interferència i el desori que els senyors de la Renfe… no és que no distingeixin entre collir i recollir: és que confonen aquests usos amb els usos d’agafar. Es veu que aquest és un verb massa difícil per a ells.

Això, per no parlar del títol. El bitllet que em dóna entrada al vestíbul de l’estació i que el revisor em demanarà si fa la ronda en el tren… ¿és un títol? A mi em sembla que no. Un títol és moltes coses, però no és pas aquesta cartolineta que em dóna dret a viatjar sobre les vies. Doneu un cop d’ull al DIEC o al DGEC i ja em direu què us en sembla.