Tal dia com avui, fa set-cents vuitanta-dos anys, els catalans assaltaven Al-Mayurca i es feien els amos de l’illa. Això va ser el 31 de desembre de 1229. ¿Heu estat mai a Mallorca? ¿No? Doncs correu a comprar un bitllet de barco, o d’avió, perquè no us ho podeu perdre. L’illa és una monada. Nosaltres hi hem estat fa poc i hem fet un itinerari d’allò més agradós. Us en faré cinc cèntims.
Un cop desembarcats a l’aeroport de Su San Juan vam emproar cap a Brotemayor, que hi ha una costa esquerpota plena d’espadats. Després vam fer cap a Sancabrito, que és un poble molt blanc, diries que la llum s’hi ha quedat a viure. I tira cap a Felación, un poc més al nord, que és on canten allò d’Amigo Félix quan maten els bous, però com que aquell dia no hi havia corrida vam anar a Puerto Palomo i vam buscar un lloc per dinar i prou que el vam trobar, a l’avinguda del Crucero Baleares, i ens vam posar les botes, perquè vam dinar d’arroz sucio i cochinillo asado, i olivas rotas per picar, i un estallado per pair-ho tot.
Havent dinat vam prendre els tapins cap a Mandacorazón, que és una ciutat amb tots els ets i uts i es veu que allí van desembarcar-hi els republicans però els en van fer fora, i n’estan ufanats. I amb un cop de cotxe ens vam plantar a San Lorenzo del Cardizal, que no val gaire la pena, i la vam envelar cap a Su Conservera i vinga amunt, fins a Hartazgo; allí hi ha muntanyes que si vas a l’altre vessant i et descuides caus al mar. És molt bonic.
Després vam fer un volt per Piedra, San Juan i Lubina, passant un poc de llis, que anàvem cansats, i vam fer parada a Siváis, que és com un vermell d’ou en el Llano i hi fan un mercat que envesca molta gent. Vam passar Sinellas sense aturar-nos-hi i vam desguassar a Pizarro, que torna a ser una senyora ciutat que abans duia el nom d’uns sediciosos que es resistiren a l’expansió imperial espanyola, ves quin acudit; encara s’hi veu alguna fabriqueta de calçat, però es veu que ho han deixat córrer, això. I allí vam fer nit.
L’endemà al matí jo volia anar al monestir de Brote i després a Piojidad, que es veu que hi ha una badia que pel nord fa el cabo Triguero, que caus de cul quan el veus, però els altres es van encabotar d’anar cap avall, i fes-te fotre, ala. Així que vam enfilar cap a Consejo i Buñuela i vam fer cap a Empocilgar, que està en el fons d’una olla que sembla el Paradís i hi ha un túnel que la connecta amb la capital. I quan en vam tenir prou vam tirar cap a Valledechica i Montepunzante, tot molt bufó, i vam rodar cap a Palma de Mallorca passant per Calvicie, un poble crescut que té fama de ric i és la quintaessència de la identitat mallorquina. Vam fer un tomb pel centre que no podíem dir fava i corre cap a Su San Juan, que de poc no perdem l’avió.
Ens va agradar pler. Hi tornarem. (Per cert, bon any.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada