S’acosta el dia de reprendre el tracte amb els adolescents. I en els centres d’ensenyament tornarem a deplorar el malcriüm, la mala educació, la prepotència d’alguns alumnes, la manca d’autoritat del professor i unes quantes espines més. I algú se sentirà temptat de pensar que abans [?] els adolescents no eren adolescents. I s’equivocarà de mig a mig. Mireu, si no, com ho veia Sòcrates:“Ara els nostres adolescents es deleixen pel luxe, tenen molt males maneres i desdenyen l’autoritat. Tenen poc respecte per llurs superiors i s’estimen més la conversa sense suc ni bruc que l’exercici. A casa seva, els sagals ara són els tirans i no pas els macips. Ja no s’alcen quan algú entra a la seva llar. No respecten els pares, la fan petar entre ells quan estan en companyia dels grans. Devoren la pitança i tiranitzen els seus mestres…”
I entre Sòcrates i nosaltres s’han escolat vint-i-sis segles...
