Seguint el rastre de Manuel Forcano, arribo a Ronny Someck. El poeta barceloní va traduir al català una selecció de poemes de l’israelià i els va publicar el 2006, a Proa. L’antologia, que du per títol Amor pirata, conté poemes dels nou llibres publicats per Someck entre 1976 i 2004. L’israelià no ens era del tot desconegut: el 2000 Proa n’havia publicat alguns poemes, d’ell i de Tamir Greenberg, al volum En paper de vidre; d’altra banda, Someck ha estat traduït a trenta-nou llengües.Ronny Someck és un dels poetes més populars d’Israel. Nascut a Bagdad el 1951, quan just tenia dos anys es va refugiar amb els seus pares al nounat estat d’Israel. Durant alguns anys visqué de manera molt precària en una maabarot, un enorme campament de tendes de campanya, fins que va rebre del govern una destinació definitiva en un suburbi de nova planta al afores de Tel-Aviv. Els records de la seva infantesa en aquests espais rònecs poblen la seva poesia. Estudià literatura i filosofia hebrees a la Universitat de Tel-Aviv, i poc després començà a publicar poesia. Ha rebut guardons tan sonats com el Primer Premi de Poesia Iehuda Amikhai i (en dues ocasions) el Premi del Primer Ministre. A hores d’ara ensenya literatura en un centre d’ensenyament secundari de Tel-Aviv.
Someck escriu una poesia de sabor alhora local i universal, cosa que el fa accessible als lectors de tot el món. S’ocupa de les circumstàncies bàsiques de la vida quotidiana, les quals, per la via d’una poderosa alquímia metafòrica, adquireixen un sentit global que abraça trossos bons de condició humana. Hom diria que Someck parteix de la superfície de les coses i, en comptes de precipitar-s’hi en cerca de pregoneses, s’eleva com un ocell. Verbigràcia, vegeu el poema “Blat”:
“Un camp de blat oneja al cap de la meva dona
i de la meva filla.
Quina banalitat descriure així la rossor,
i tot i així, allà creix el pa
de la meva vida.”
Per acabar de presentar-vos Someck, el millor que puc fer és deixar parlar Forcano: “L’estil de Ronny Someck és el d’una lírica concisa, d’expressió breu, per bé que d’una gran inventiva, capaç de sorprendre el lector. Poua la seva imatgeria en la cultura pop del Tel-Aviv de la seva joventut. En els seus versos conviuen Tarzan, Marylin Monroe i Gregory Peck amb personatges i paisatges de ressonàncies bíbliques o de la tradició jueva.” També hi ha l’humor, el sexe, les felicitats petites i les ganivetes de l’enyor que rasuren l’Irak dels pares:
“Oh, Tigris, oh, Eufrates, serps amables
en el primer mapa de la meva vida,
com heu mudat la pell i sou ara escurçons.”
Gràcies, Manuel.
