La textura de l'ésser

“Hi ha moments en què, sense saber gaire per què, sents el que podríem dir-ne la textura de l’ésser: aquest gra fi i fràgil, resistent i flexible. I et sents una mica perdut i una mica sorprès, fins que, per sort, el ritme de les coses torna a agafar-te i n’estàs content inconscientment, i penses que estar viu és la normalitat i en sents una secreta joia. I fas tots els possibles per esborrar l’angoixa.”

(Albert Ràfols Casamada, D’un mateix traç, 1994)

Ràfols magister

“Hi ha un tipus de pintura on tot sona fals, però ornat amb fàcils efectes d’ofici. És la mena de pintura que no puc suportar. Malauradament hi ha força gent que es deixa entabanar per aquesta classe d’obres.

L’autèntica simplicitat està en el concepte. Un concepte clar. L’ofici ha de servir únicament per fer entenedor el concepte. Com més clara és la idea més simple pot ser el resultat. La idea de simplicitat pot ser relativa. Coses ben complicades poden ser en el fons simples. Simples perquè hi ha una exacta relació entre expressió i concepte.”

(Albert Ràfols Casamada, D’un mateix traç, 1994)

Ràfols Casamada, el traç i la paraula

Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923) està delicat de salut i no ha pogut assistir a la inauguració d’El traç i la paraula, aquest migdia, a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac. En lloc seu ha vingut Perejaume, que ha fet tard perquè no tenia present, diu, el canvi d'hora. Disculpat.

L'exposició està dividida en tres parts. La primera mostra trenta-tres obres pictòriques, acompanyades per textos poètics de l’autor. La segona presenta les il·lustracions que l’artista va fer per a La plaça del Diamant, llibre que s’ha reeditat fa poc. La tercera exhibeix un llibre que és el fruit de la col·laboració de l’artista amb Josep Palau i Fabre, Tao-Te-King (1965), les litografies del qual són obra del barceloní.

En Albert Ràfols, la pintura i l’escriptura fan de mal destriar. “La relació –diu l’artista–, naturalment, està en mi mateix; podríem dir que és d’un mateix traç que es produeixen les dues coses. […] No són activitats que provenen de dos compartiments diferents dintre meu, sinó d’un mateix i únic compartiment: el fons del jo, un lloc on el desig d’expressió s’activa per a esdevenir forma, alguna cosa amb entitat pròpia capaç de ser transmesa.”

Els quadres són bells d'una bellesa ombrosa, tènue, feta de claps de llum a la brolla. Com us ho diria. Esclovelleu una emoció i deixeu-ne la pell a sol i serena, que s’assequi, que els colors s’apaivaguin, que la pellofa es crivelli i que pels cruis treguin el nas una lletra, ara un retall de diari, adés el bocí d’una foto esborradissa… i llavors picosseu amb els ulls, com fan els teuladins amb les figues que es baden. I haureu conegut Ràfols Casamada.

L’exposició és oberta fins al 23 de novembre.