Ràfols magister

“Hi ha un tipus de pintura on tot sona fals, però ornat amb fàcils efectes d’ofici. És la mena de pintura que no puc suportar. Malauradament hi ha força gent que es deixa entabanar per aquesta classe d’obres.

L’autèntica simplicitat està en el concepte. Un concepte clar. L’ofici ha de servir únicament per fer entenedor el concepte. Com més clara és la idea més simple pot ser el resultat. La idea de simplicitat pot ser relativa. Coses ben complicades poden ser en el fons simples. Simples perquè hi ha una exacta relació entre expressió i concepte.”

(Albert Ràfols Casamada, D’un mateix traç, 1994)

Hongria als ulls

¿Sabeu per què ahir, diumenge 12 d’octubre, era un dia trist? Perquè el Museu d’Art Modern de Ceret tancava les portes de l’exposició dels fauves d'Hongria. ¿Vol dir això que ens hem quedat sense quadres hongaresos per delectar els ulls i arborar l’esperit? No necessàriament. El traductor i poeta Marcel Riera m’ha fet arribar l’adreça web de can Kieselbach, una galeria hongaresa que exposa (físicament i també a la xarxa) 15.421 pintures de 1.348 artistes magiars. L’he enllaçada aquí –cliqueu on diu Artists.

La pintura hongaresa de la primera meitat del segle XX és espaterrant –crec que superior a la dels francesos. En Riera, que en col·lecciona i en sap un niu, diu el següent: “En tinc un munt de llibres i ja fa anys que vaig arribar a la conclusió que la pintura d'aquell país des de principis del segle XX (i fins a la 2a Guerra Mundial) és del millor i de més qualitat que es va fer a Europa”. Servidor he passat hores navegant dins les sales virtuals i copiant els quadres que m’agraden més. A poc a poc vaig fent una selecció personal d’obres i autors (Pál Molnár, Hugó Scheiber, Attila Sassy, László Mednyánszky, Béla Ibányi, Alfred Lákos i tants altres). Com que no tinc diners per comprar quadres i els llibres són caríssims… Internet és el mannà dels pobres. Us en mostro, a la teulada, un parell mallorquí (de dalt a baix, les obres són d'Attila Sassy, István Szönyi, János Kmetty, Zoltan Klie i Gyula Tálos). ¿Què us sembla?

Fauves hongaresos a Ceret

El Museu d’Art Modern de Ceret (el Vallespir) és un dels millors museus catalans d'art dels segles XX i XXI. Les exposicions monogràfiques que s’hi fan es nodreixen de peces manllevades de desenes de museus d’arreu del món, prestigiosos o no, grans o discrets, tant és, perquè pertot hi ha obres valuoses. Aquests últims anys el museu ceretà s’ha centrat en el fauvisme, amb motiu del centenari del moviment, nascut el 1905 a Cotlliure de la mà de Matisse i els seus amics. L’exposició de fa dos anys, Matisse et Derain, Collioure 1905, un été fauve, va ser inoblidable.

Enguany el cicle es tanca amb una mostra de 116 pintures i 44 dibuixos fets pels fauves hongaresos entre 1904 i 1914. L’exposició és estupenda. Els pintors magiars no es van limitar a copiar els mestres francesos, sinó que van fer “una síntesi sàvia i complexa entre l’expressivitat del color de Matisse i el rigor de la plasticitat cézanniana, que ja apunta cap al cubisme” (Catàleg).

Els fauves van fer un pas més enllà de Van Gogh, Gauguin i els impressionistes fent ús del traç robust i els colors arbitraris -aquells vermells... A Catalunya van passar força desapercebuts, però a Hongria van tenir un impacte immediat en un cercle d’artistes (concentrat inicialment a Nagybánya, avui Romania) delerosos de modernitat. Dissortadament, el monstre de la guerra ha devorat la major part de l’obra dels fauves hongaresos, les restes de la qual no s’han mostrat mai, al seu propi país, fins al 2006. Veure-les ara a Ceret és un luxe que no té preu. L’exposició és oberta fins al 12 d’octubre del 2008. Encara hi sou a temps.