Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Humor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Humor. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 de novembre del 2009

En Kevin no vol copiar

Primer d’ESO, classe de català. En Kevin no du mai el llibre de text. Machadià com ell sol, li agrada anar per la vida lleuger de somada. La professora decideix que l’hora dels ultimàtums és arribada: “Kevin, ja t’he avisat vuit vegades pel cap baix. D’ara endavant, quan no duguis el llibre, copiaràs”. L’endemà, en Kevin no du el llibre.

-Ja saps què et toca, Kevin: copia això –li fa a mans un paper.

-Per què ho he de copiar? –es regira ell.

-Perquè t’ho mano jo. I no t’ho dic pas a traïció: ja t’ho vaig advertir.

-No ho faré –proclama el càgola, desafiant.

-Si no ho copies, ja em coneixes: tanmateix ho acabaràs fent i a més en sortiràs escaldat.

Ell crispa els músculs de la cara i es renega.

-Mira, Kevin: si en tres minuts no has començat a copiar-ho, baixarem tu i jo a trucar a ta mare.

Han passat els tres minuts. En Kevin no vol copiar.

-Ja podem baixar: vine amb mi.

El brivant s’arromanga els morros i rebot el llapis a terra.

-Fes el favor de collir el llapis, Kevin –amb gran domini dels nervis.

Ell s’acota, el cull i el rebot encara més lluny. La fel ha arrencat el bull.

-Torna a collir el llapis, sisplau –fa ella, com més va més serena.

En Kevin, encès com una brasa, s’aixeca, va amb el cul remolcant i el replega; de tornada a la cadira, pega una coça a la taula.

-Kevin, posa la taula bé, per favor –la veu li surt tàntrica.

Ell redreça la taula. Treu fum per les butxaques.

-Ara vine amb mi; i no facis un cop de porta, que no ho puc sofrir.

Ell s’alça i fa peu-rossec cap a la porta. Professora i alumne abandonen l’aula. Trucada a la mare. En Kevin s’espera en el vestíbul, assegut. Ella reapareix.

-Ja he parlat amb ta mare, Kevin. Ara pugem a classe i copiaràs.

-No, que ja has trucat a la meva mare –argumenta ell.

-Mira, noi: si ets intel·ligent, entendràs que et convé copiar-ho. I, quan ho hagis fet, faré una nota a ta mare per fer-li saber que finalment has fet la còpia que t’he manat. I si no ho fas, tornaré a parlar amb ella.

Pugen les escales, ell davant ella darrere, i entren de nou a l’aula.

En Kevin fa la còpia, tot ell fet una obaga.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Filòsofs del segle XXI

Divendres passat, l’ordinador es va ennegrir. Dissabte i diumenge el dol va continuar. Dilluns va comparèixer el metge dels ordinadors, va prémer el botó d’inici i la màquina es va engegar com si res fos estat. I jo que em volia fondre. “¿Per què abans no funcionava i ara sí?”, li demano. “És que aquesta pregunta no s’ha de fer”, respon ell, amb cara d’home neolític que assisteix a l’ascensió de la marea.

Em sembla que ho he entès. Les preguntes que no tenen resposta no contenen l’error en la resposta, sinó en la pregunta. Però si crec haver-ho entès és que no ho he entès, perquè l’error no deu estar ni en la resposta ni en la pregunta, sinó en la disposició d’esperit que li és prèvia: ço és, en la incapacitat d’assumir la perplexitat, la dèria malaltissa de voler-ho entendre tot, encara que sigui mentida.

Els tècnics informàtics són els filòsofs o filosops del segle XXI.

diumenge, 13 de juliol del 2008

Xamba

Els mascles humans ens beneficiem d'una xamba evolutiva que mai no hem sabut o volgut valorar prou: tenim la polla lluny de la boca. És per això que, de petits, ens xumem el dit gros -i n’hi ha que triguen anys a desaviciar-se’n. Ara afigureu-vos…