La neu i els morts

Els morts es pelen de fred. Sempre van prims de carn i de roba però no gosen tremolar, no fos cas. No s’enyoren no: volen que els enyorem. Que és una manera esbiaixada d’enyorar. És per això que de vegades vénen, a colles, amb tendresa, perquè en donem testimoni. Volen que els escriguem. I llavors neven. Es despengen del cel dels morts a la callada, fan una pluja de voliaines que dansen el ball de Tots Sants i quan són a terra s'estenallen, fan per manera de paginar el món i no delegen sinó un bastó que els escrigui o els dibuixi, amb un pictograma ja fan, el senyal de la planta d’una bota també farà el fet. El que sigui per tal de morviure un poc, just abans de tornar a ser despulla d’aigua i fang.