Tota nació és una bella construcció humana i un recer de la dignitat. És el continent que fa possibles les penínsules del jo –no hi ha illes, ja ho sabeu. Sense la nació fórem homes i dones a la deriva, nàufrags de rostoll o d’asfalt, arxipèlags submergits. Trinxar una nació és desfer moltes vides. (Diu Chomsky que “l’any 1650, aproximadament, el noranta-cinc per cent de la població d’Hispanoamèrica havia estat exterminada.”) Els qui es vanten d’haver anihilat tants pobles i malden per destruir-ne encara més, són enemics de la humanitat. Encarnen el Mal. Davant d’ells, les fronteres són necessàries.
3 comentaris:
Les arrels enforteixen. Sempre se n'han de tenir per créixer. Bon text.
No cal dir gran cosa més.
Cal constatar que pertot hi ha persones a la deriva, nàufrags de rostoll o d'asfalt, arxipèlags submergits. No sé segur si n'estan satisfets o no -hi deu haver de tot-, però existeixen.
No solen ésser gaire freqüents i em recorden una mica certs mestissos que no s'identifiquen plenament a cap de les seves dues -o més?- ètnies. I tot això no ho dic amb voluntat de criticar-los, tot al contrari.
Quant a les arrels, llur importància és relativa -potser molt relativa-, perquè sempre s'és a temps de canviar de direcció o d'introduir al nostre bagatge de la vida noves coses que no hauríem mai pensat incorporar.
Així doncs, cadascú es fa les arrels a mesura que passa el temps. El bagatge de la vida són les nostres arrels i nosaltres, quan ja som adults, triem ço que en formarà part. No hi ha ni tronc ni branques ni fulles, sols arrels que ens permeten alimentar-nos i sobreviure.
P.S.: Volia fer-me entendre i penso que no hi he reeixit. Bé, potser ho aclariré en un altre missatge.
Publica un comentari a l'entrada