Que ningú sàpiga que existeixes és una aproximació a la felicitat. La felicitat perfeta i plena deu ser no existir. Així doncs, no em feliciteu els aniversaris; feu l’efemèride del traspàs, si us vaga –i si us n’oblideu, no implica: el cercle es tancarà i també anirà bé. Oblidar que he existit serà la continuació lògica de la felicitat de desexistir.
2 comentaris:
Que ningú sàpiga que existeixes és una aproximació a la felicitat (teva o dels altres?. La felicitat perfeta (teva o dels altres?) i plena deu ser no existir. Parlaves de Manuel Fraga potser?
L'escocell
Escocell, ves per on, Fraga i jo tenim una cosa important en comú. Quines coses, no? Com és la vida!
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada