El procés judicial contra la immersió lingüística i l’ensenyament en català (que són coses diferents) s’ha reactivat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha de pronunciar sobre el recurs de la Generalitat contra les tres sentències famoses i sobre les al·legacions presentades després contra el recurs. Es veu que els jutges que porten el cas no volen resoldre’l ells sols i demanen que sigui el Ple a vessar de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC (24 jutges) qui torci el coll a la criatura. Volen diluir la seva responsabilitat.
Els senyors jutges ja s’arramanguen per fer l’atzagaiada. Davant la qual, esclar, no podem fer sinó desobeir –desacatar, en diuen. I ja s’ho faran. És clar que podem parar el cop, momentàniament, amb una llei nova; és el que proposen algunes entitats. Som-hi doncs, no badem.
Ara bé. Imagineu-vos que la cosa s’embruta i que hi ha amenaces de sanció ran de terra, o sigui, que arriba a perillar el sou i la feina dels docents insubmisos. Talment va passar quan la pasterada de Primo de Rivera. Doncs, arribat el cas, podem fer com els seminaristes nostrats d’aleshores: teatre, comèdia. Mentre la tempesta no amaina. La feta d’aquells ensotanats la conta mossèn Ballarín a Catalunya, terra de mar menuda, un llibre del 1998, senzill però instructiu. Fa així:
“Amb la denúncia que «en los seminarios catalanes se practica el separatismo», el nunci del papa va fer un tomb pels dits seminaris. No es va deixar el turó de Sant Magí, vull dir el de Solsona, on fent el garneu s’empatollaren un castellà tan castís que el professor deia: «Mañana dos llanas más de lección». Allò no sirgava, va caldre una inspecció del mateix bisbe que, per saber com anaven, va preguntar a un pelut de primer curs què era un «renacuajo»; el marrec, avergonyit, va dir: «Es una mala palabra»”.
Si ara ens hi tornem a trobar i afuen un inspector a un institut de secundària, amb tota probabilitat el pupil no sabrà què cosa és un «renacuajo», però tampoc encertarà a dir què és un capgròs. L’inquisidor quedarà desconcertat, o literalment estabornit. L’ESO fa aquests miracles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada