Avui en fas cinc

Molts anys i bons, Joana. Avui en fas cinc. Un lustre, se’n diu d’això. Els anys van passant i arriba que, si comptem els que hem fet, hi ha un nom per dir-los: lustre, dècada, vintena, trentena, i així anar fent. Com les flors, que una és una i dues són dues, però un grapat fan un pomell. ¿Saps què vol dir això? Que t’estàs fent gran. Enguany, passat l’estiu, seràs de P5 i aprendràs un munt de coses. Ara frises de fer-te gran, vols créixer de pressa. És normal. Quan seràs gran de debò voldràs que tot vagi més a poc a poc, perquè sentiràs que vesses d’energia, d’empenta i de joventut, i li demanaràs al temps que s’aturi. Però el temps farà orelles de marxant i sentiràs que una correntia t'arrossega i se t’endú, i t’hi hauràs de posar bé perquè si no agafaràs malsofridura. Però trobaràs la manera –n’estic cert– de no perdre del tot aquella nena de P5 que en sabia tant de jugar i de ser feliç. I si un dia no te’n surts, digues-m’ho. Jo sóc de P45 i el que m’agrada més del món és jugar i fer el ximple. Igual que tu ara.