Brodsky a Venècia

Abans d’anar a Lisboa s’ha de llegir Pessoa. Abans d’anar a Istanbul s’ha de llegir Orhan Pamuk (concretament Istanbul, ciutat i records). I abans d’anar a Venècia s’ha de llegir La marca de l’aigua, de Joseph Brodsky. Servidor vaig ser-hi fa cinc anys, però llavors només coneixia Brodsky d’oïda, no l’havia llegit –a més, aquell va ser un viatge-regal-sorpresa i no el vaig poder preparar.

Quan hi tornaré, no me’n sabré estar de reveure la ciutat amb ulls brodskians. Perquè La marca de l’aigua és un llibre sobre la Venècia hivernal que Brodsky conegué al llarg de disset anys, els setanta i els vuitanta del segle passat. És una història d’amor a la ciutat dels canals, i també és més que això: és un assaig que conté reflexions poètiques que ragen d’un crani privilegiat. I és que Brodsky ha estat un dels escriptors més intel·ligents del segle XX. Quan la Parca se l’endugué, només tenia cinquanta-sis anys. Està enterrat a Venècia.

Fins ara, aquest llibre el podíem llegir en la llengua en què fou escrit, l’anglès. Fa pocs anys va arribar la traducció castellana de la mà de Menchu Gutiérrez, publicada per Siruela. I ara ha aparegut la traducció al català, obrada per Marcel Riera (guanyador del Premi Carles Riba 2011) i publicada pel Cercle de Viena. No cal dir que el trasllat és excel·lent. Sí que cal dir que Brodsky s’adreça a lectors bregats.

Brodsky és un poeta difícil. Els seus versos són plens d’avencs metafísics, de viatges intercontinentals, i estan travessats de galeries que duen lluny. En certa manera, Brodsky és a la poesia nord-americana el que Agustí Bartra és a la catalana. És una poesia que vola alt. S’ha de tenir bagatge. Em consta que una torsimany està traduint la poesia completa de Brodsky (en rus i en anglès) al català. Me la imagino cremant-se les celles i rompent-se les banyes, i la felicito per endavant.

Els assajos són més accessibles, per bé que demanen una lectura atenta. Les proses brodskianes són talaies on l’escriptor s’enfila per mirar alhora de prop i de lluny; les seves observacions són alhora minucioses i panoràmiques, i sempre analítiques. L’ull del poeta arrela en el detall i d’un plegat es projecta molt amunt, com un acròbata del pensament.

Ara només faltarà, per a una bona recepció de Brodsky en la cultura catalana, traduir el seu altre recull d’assajos, Less than one, un aplec de reflexions sobre poesia, literatura, política i història que fan, en conjunt, l’autobiografia intel·lectual d’aquest rus empeltat a Nord-amèrica que fou Premi Nobel de Literatura el 1987.


(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme el 12 / 1 / 2012.)