La llengua ens ho dóna tot. Alerta, però, que no és un donar que faci tenir. És un donar que fa ser. Som allò que la llengua ens dóna: història, cultura i consciència; memòria, identitat i consistència. Tot el que fa possible el ser i la llibertat.
Per això la volen destruir: perquè no volen que tinguem allò que som. Volen que siguem el que tenen ells, però només un tros, petit i fet engrunes, no fos cas. Ens ordenen que desistim: en la tenidoria d’ells hem de cessar de ser qui som. Només podem ser i tenir allò que ells disposen sense nosaltres.
La llengua ens ho ha donat i ens ho dóna tot. ¿Com li reconeixerem l’immens favor? Han passat els anys i hem estat desagraïts i gasius. És senzill i li estem obligats. La llengua no ens jutja i per això és bo de fer mostrar-li gratitud –ella és discreta i mai ens farà retret de res.
Podem saber grat amb literatura (llegint, traduint, creant); amb lleialtat (parlant-la amb tothom, arreu i sempre); defensant-la dels seus enemics, que són legió i poderosos (i ella només ens té a nosaltres). I amb un estat, esclar, que l’estimi i la preservi: a ella i a nosaltres, que som tot u.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada