DALÍ: Al qui ho sap tot, no li falta saber química, matemàtiques, etc. Dins l’àtom no hi ha res. La matèria se’ls escapa, als físics.
PUJOLS: Tot l’Univers depèn de l’home, i l’home, de l’Univers.
DALÍ: S’ha d’arribar al misticisme a través de la carn de les carnisseries. El fet que l’article sobre el cel no es pugui publicar ens convé. Ningú no hi entendria una punyetera paraula.
PUJOLS: Els àngels pateixen tot el dia perquè veuen Déu tot rebentat. Déu va perdre el cap. Aristòtil va dir que Jahvè era un Déu fred.
DALÍ: Aristòtil m’ha emprenyat sempre.
PUJOLS: Déu no sabrà la veritat fins que vingui un filòsof i la descobreixi.
DALÍ: Aquest és vostè.
PUJOLS: Els temps de la creació de l’home eren temps reculats.
Després de la guerra, va escriure a l’Albert Puig: «Em trobo a la Model, pel que li pugui convenir». Pel balcó de l’habitació aparegueren els caps dels gegants. Era Setmana Santa. La processó anava per fora, a Martorell, davant la Torre de les Hores.
Per la transcripció:
J. PAL-LATORRE
J. PAL-LATORRE
2 comentaris:
Hola,
si alguna vegada passeges pel blog TINTA XINESA veuràs que fa referència a llibres de Francesc Pujols, a part de donar-nos a conèixer poesies i poetes.
Imma
Hi passo sovint, per TINTA XINESA -és un bloc que el tinc lincat i destacat-, hi he llegit totes les notes sobre Pujols, i he après coses que desconeixia. TINTA XINESA és un bloc deliciós: m'agrada molt.
Publica un comentari a l'entrada