Avui és un dia de pas: l’endemà de la Nit de Poesia i Jazz a Llavaneres –cadascú mira per ell- i la vigília del gloriós 13S a Arenys de Munt. Com que sóc part implicada, no puc jutjar com va anar el recital d’ahir. Puc dir que vam omplir la cava del Casal. Que SongBook Trio va fer una actuació superba. Que la poesia d’en Llavina és alhora consistent i accessible, i que en Jordi té un gran sentit de l’humor (que és un signe d’intel·ligència). Que la Laia Noguera fa una posada en escena captivadora, i que la seva poesia és amiga dels cadafals i de la música. Sóc conscient dels errors que hem comès; les dúiem girades de peu: calia un micro; i tocava enfosquir la zona del públic; i sobraven el ventilador i l’extractor, que feien un brogit molest. Si l’any que ve tornem a fer la Nit, corregirem aquests defectes. Gràcies a tots els que heu vingut.I demà, ta-ta-txan! A les 8 del matí a Arenys de Munt, que hi ha una feinada. Si encara no heu llegit l’article d’Alfons López Tena a l’Avui d’avui –perdó pel pleonasme-, feu-ho: recull l’estat d’esperit que molts tenim ara. Els que demà no seran a Arenys de Munt se’n penediran tota la vida. Perquè demà farem història. I servidor, que sóc del MAPA –us ho juro– i per tant organitzador de l’esclafit, tindré l’honor d’estar en una de les meses de votació, en el torn de migdia (de 13h a 17h). Quan seré vellet i ho explicaré als néts, no s’ho creuran.
