Ja em perdonareu, però encara no s’ha dit tot sobre les eleccions de diumenge passat. Falta una aproximació paremiològica als fets. Així que, amb permís d’en Víctor Pàmies, faré una modesta incursió en aquest bancal. Vet-la aquí:
D’entrada cal dir que el PSOE-C ha gastat la pólvora en salves i ha rebut del carpó; Reagrupament ha fet els ous en terra, ves; el Pepé, com és costum, s’ha enfilat damunt la merda que caga; els sempre amatents Ciutadans s’han ficat la llengua al cul (la nostra llengua en el seu cul, s’entén); a Iniciativa han garbellat l’aigua i bo i així només han perdut les esquelles –el bou encara el tenen–; Solidaritat Catalana ha fet arrencada de cavall i ara mateix guaita a bona finestra; ERC, que ja no dóna encantàries a ningú, ha fet un pa com unes hòsties; i ha anat de poc que no ens empassem el mal bocí de la Plataforma X Catalunya, de la qual ens guardarem com d’escaldar-nos. A la fi ha quedat clar que això del tripartit era un mal cuinat i CiU ha guanyat el capítol.
(Això sí, amics de Convergència: si de veres espereu alguna cosa semblant al concert econòmic, poseu-vos tranquils i feu-vos retratar, i feu-li un nus a la cua.)
