La venjança dels calçotets islàmics

Llegeixo a El museu de la innocència, d’Orhan Pamuk, que les primeres pel·lícules eròtiques musulmanes es van rodar a Turquia a la segona meitat dels anys setanta del segle passat, i que en aquelles cintes “els actors no es treien mai els calçotets”. La qual revelació, esclar, m’ha obert els ulls. Ara ho entenc tot.

Ara entenc per què l’hemisferi nord del planeta Terra és ple de dones musulmanes que es cobreixen els cabells, i el rostre de vegades també. Estan ressentides perquè no van poder admirar els culets dels seus adonis. I ara es vengen. Tant de temps sense donar una alegria als ulls, tanta ocultació decorosa dels atributs més vistents… Doncs que s’hi posin fulles, ara: que admirin les mans femenines, decorades amb henna, i els peus, si no estan ocults dins calçat d’aigua. I la resta, que s’ho imaginin!