Casual books

Llibres casuals, fills de l’atzar, que no busques i per tant no els trobes, sinó que et troben –si en fa de temps, que t’esperaven! Llibres rebentats de preu que ensopegues a l’indret més insospitat, volums portadors de plaers imprevistos, donzells o donzelles que esperen la besada que els despertarà, supervivents salvats com per art de màgia. Uns m’han trobat, aquest estiu, en un lloc tan peregrí com la parada de la Societat Protectora d’Animals; i uns altres a can 9/25, una llibreria de ramastons, ofertes i descatalogats que hi ha al carrer Nou, 25, a Mataró. Us en presento alguns:

Joan Perucho, Obra poètica completa, Bruguera, 1984 (breu: 152 pàgines).

Antònia Vicens, Quilòmetres de tul per a un petit cadàver, ed. Laia (Premi Ciutat de Palma de novel·la, 1982).

Rafael Lluís Ninyoles, L’opinió pública, Rafael Dalmau, Editor, 1968 (un petita joia pensamentera).

I mai visti. Capolavori dai depositi degli Uffizi, Giunti Gruppo Editoriale, 2005 (un títol que -escriu Antonio Paolucci- “è bello, ma non è veritiero. Non del tutto, almeno. Perché i mai visti in realtà sono stati sempre visti da quelli che avevano ragioni e titolo per vederli (studiosi, ricercatori, studenti con la tesi in corso)”.

Perejaume, Oleoducte, Ediciones Polígrafa, 1999 (un llibrot en què l’artista dóna forma, paraula i color a les seves propostes sobre l’orografia de la paraula i la dicció del paisatge, car “cada cosa hi és llenguatge de l’altra i ve que una paraula es fa pic-ment, d’apessebrar-se, d’il·lustrar-se, de la mateixa manera que les coses damunt dites aturonen, per sota, les que ara mateix esteu llegint”).

¿Quins llibres casuals us han trobat, a vosaltres?

Llibres a la deixalleria

No sé si la deixalleria és el lloc més adequat per dur-hi els llibres que ens traiem del damunt. Depèn dels llibres, no? N’hi ha que ja estan bé, allí –penso, verbigràcia, en una novel·leta que vaig publicar a Eivissa fa uns anys. Però vaja, no vull moralitzar: Déu me’n guard de dir a ningú què ha de fer amb els seus llibres. Només em plau contar-vos que dissabte vam anar a la deixalleria del poble i en el contenidor de paper hi vam trobar el Larousse català, la col·lecció completa d'El mundo de los animales i una bona estesa de llibres. Hi havia La noia de la perla, de Tracy Chevalier, en bon estat; però ja el tenim -llàstima. Per a la nena vam agafar El fantasma de la biblioteca, de Jordi Sierra (El vaixell de vapor, Cruïlla); i per a nosaltres, un volum que conté dues tragèdies de Racine: Fedra i Andròmaca. Tres regals.

Trobo que, quan la vida et regala llibres d’aquesta manera, has de córrer a llegir-los. No em demaneu per què. No ho sé. Però ho sento. Em fa una mica de vergonya escriure-ho, però servidor encara no havia llegit la Fedra de Racine. Ho he fet ara, ben bé perquè la vida m’hi ha convidat. I amb gran plaer, per cert: els alexandrins tibats i impecables de Racine subjecten els ciclons amorosos com qui reïx d’embridar un terratrèmol (els protagonistes hi són devastats, però els versos no se’n ressenten, romanen dempeus, i en ells la tragèdia adquireix un relleu majestuós). Constato, a més, el paral·lelisme entre l’Hipòlit d’Eurípides i Racine, acusat falsament de buscar l’incest i l’adulteri amb la reina Fedra, i l’Hipòlit del Tirant, que sedueix l’emperadriu perquè vol ser (i serà) emperador. I és que l’autor del Tirant –Corella, no pas Martorell– coneixia molt bé les fonts clàssiques.

¿Per a què serveix la literatura?

Un bon article és un agitador d’idees. Un poema reeixit és un generador d’emocions intel·ligents. Una novel·la és una font d’experiències que processem a la velocitat que el nostre cervell demana –cosa que les converteix en experiències d’alt rendiment. I una funció teatral és un tros de vida que ens apropiem, i per fer-li lloc ens removem per dins. Tot plegat ens fa viure més i pensar millor, i ens ajuda a entendre el que sentim. I encara em sento dir: “¿Per a què serveix la literatura?”.