L’home dels nassos
empaita els bordegassos
i els infants menuts també;
talment fos un calendari,
replegant dies i nassos,
ja n’ha fet dotze cabassos;
a la senalla de gener
n’hi ha trenta-un bons
de fred mesquer;
dins el febrer
tot lo dia passen fred
el manyà i el sabater;
pel març,
devers el Pallars
encara gela;
a l’abril, amb
estufera, crien xulla
els perdigots
i pel maig,
a betzef, treuen pèl
els borinots;
les nits de juny
són de molta fressa
i poca endreça
i al juliol tot
el blat ja està segat
i agarbonat;
a l’agost els dies
suen i el rellotge
és xafogós;
pel setembre
ja està inflat
tot el gotim
i a l’octubre
als ceps retorts
no hi ha gota de raïm;
pel novembre
fa molt bon jeure
amb la fembra,
i al desembre
és l’any sencer
que perd el demble;
i aquell homeniqueu
en fer el compte es va quedar
amb un pam de nas,
que de tants com en tenia
-i que poc que s’ho ensumava-
s’ha quedat amb un nas sol.
